A les hemeroteques!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La proximitat de la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, fa molt necessari posar el retrovisor per mirar el què hem deixat enrere l’últim any i veure, entre molts altres detalls, el canvi d’actitud, interessadíssim i animat des del govern espanyol, d’algunes primeres espases de la política europea.

Per fer-ho, cal anar a les hemeroteques, una font inesgotable d’informació del tot necessària a l’hora de preparar-nos per una entrevista , per participar en debats o per fer qualsevol article ben documentat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No si val a perdre cada oportunitat de deixar en evidència les contradiccions en què cauen alguns responsables polítics quan parlen del futur d’una Catalunya independent o posar de manifest l’acció entorpidora del procés sobiranista, que ha endegat la maquinària de l’estat espanyol per frenar les nostres aspiracions nacionals.

Una repassada ràpida i gens exhaustiva, exemplifica de manera ben clarificadora, la utilitat de les hemeroteques a l’hora de treure els colors a més d’un que ara afirma, i amb tota rotunditat, el contrari del que deia només fa uns mesos.

El dia 30 de setembre de l’any passat, la Comissaria de Justícia de la Unió Europea, Viviane  Reding afirmava,  en una entrevista al “Diario de Sevilla” , que enlloc estava escrit que, en cas d’independència, Catalunya seria expulsada de la Unió Europea.  El 22 d’octubre, era el vicepresident de la Comissió Europea el que en unes jornades  de la Fundació Ernest Lluch, deia: “No és honest dir de manera taxativa” que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.  El mateix president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, havia dir, a finals d’agost, que “en el cas hipotètic d’una secessió” catalana, “la solució s’hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional“.  I va arribar a dir que “La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional.

Però com que la diplomàcia espanyola ja fa temps que treballa a tota màquina, el mateix Durao Barroso es va encarregar de corregir les declaracions de Reding i Almunia i les seves pròpies, en el sentit que  Brussel·les només es pronunciarà sobre les conseqüències legals de la independència quan tingui sobre la taula “una situació concreta”.

Un any després em pregunto si ja estem en aquesta “situació concreta” de què parlava el president europeu. Doncs a jutjar pel devessall de declaracions apocalíptiques de les últimes setmanes, sembla que si. La preocupació pel fet que el full de ruta traçat per la societat catalana acompanyada d’una majoria parlamentaria, segueix el seu calendari , els fa entrar en contradicció amb el que afirmaven l’any passat i ara s’apressen a dir que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea i de l’euro i de cap manera seria admesa a l’ONU.

Joaquín Almunia, en qualitat de vicepresident de la Comissió Europea i la portaveu d’aquest organisme, Pia Ahrenkilde han dit ara que Catalunya sortiria de la Unió Europea perquè “la part segregada no és membre de la UE” i que “Un estat independent es convertiria, pel fet de la seva independència, en un país tercer respecte a la UE, i des del moment de la independència no s’hi aplicarien els tractats”. La sordina l’ha posada, aquest cop, Michel Barnier, comissari de Mercat Interior i Serveis Financers europeu, que ha insistit que la Unió Europa no havia pas definit cap posició sobre la situació d’una Catalunya independent a la UE.

Barnier va explicar que, d’acord amb els tractats, “si una regió surt d’un estat membre i se n’independitza, surt de facto de la Unió Europea i necessitarà un nou tractat d’adhesió’. Però ha recalcat que l’executiu comunitari no donarà cap opinió oficial final sobre Catalunya fins que no es presenti ‘un escenari jurídic decidit”.

Caldrà que posem molta atenció i tenir en compte totes aquestes declaracions contradictòries per denunciar la campanya de la por, orquestrada des dels organismes oficials espanyols i europeus, i interessada a fer-nos creure que apostar per un estat independent és quedar-nos fora del món. Contra la por i la mentida, memòria i rigor. A les hemeroteques! A les hemeroteques! Per la victòria de la informació!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.