Si és fàcil és avorrit

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan al fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, li varen preguntar -després de la conferència de Santa Margalida– per què s’havia embolicat ficant-se a Anticorrupció si hauria viscut millor i amb el mateix sou pactant conformitats d’alcoholèmies a Manacor, va trigar uns segons a respondre. No s’esperava la pregunta. S’ho va pensar i va dir, senzillament, que s’hauria avorrit. I quan el vaig sentir l’entenia. A la meva escala, perquè -per sort- les feines de periodista i de fiscal són molt diferents. Però escopir teletips d’agència i notes de premsa zombifica.

Més enllà de les preferències personals (que no m’endossin la crònica d’un partit de cap esport, per favor), allò més fàcil és el més avorrit. Uns quants articles enrere en Miquel Andreu en parlava: copiar –sovint traduir,- i enganxar notes de premsa és senzill, es pot fer ràpid, omple espai i dóna titulars. Encara que no siguin mai gaire bons. Però no es pot comparar amb el repte d’intentar trobar alguna notícia en les dues mil pàgines del vuitè volum d’un sumari que en té més de quaranta mil; ni amb la complexitat d’entendre què és la criptografia de clau pública i explicar-ho perquè s’entengui; o amb el trencaclosques d’intentar de saber copsar el perquè d’un esclat de violència en un barri pobre i relatar-lo sense sensacionalismes.

És molt més còmode esperar el teletip d’agència, buscar la definició a la Viquipèdia o copiar la nota de premsa de l’ajuntament de torn. Convertir-se en una peça de l’engranatge dels proveïdors de continguts. Però així és impossible sentir-se orgullós de la feina feta. Encara que es giri el contingut del teletip per cercar-li un títol amb més ganxo. I el lector ho notarà. Veurà la notícia gairebé idèntica de qualsevol altre mitjà i al cap de cinc minuts l’haurà oblidada.

El problema és que amb els actuals models de negoci del sector -podria parlar de l’escrit però és general- pocs es poden escapar d’haver de dedicar una bona part de la jornada a repetir com un lloro. Amb sort, es poden permetre el luxe de redecorar els textos abans de repetir-los. I així va el periodisme. Enfonsant-se i desapareixent de les redaccions. Perquè si és fàcil és avorrit. I gairebé segur que no és periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.