Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Encara que en un principi va costar, a mida que han anat avançant els dies, molts reportatges i testimonis de la vaga indefinida que els docents mallorquins duen a terme des del 16 de setembre destaquen l’altíssim suport social que aquesta està rebent. Començant per les pròpies famílies dels alumnes, que buiden les aules per permetre als mestres anar a treballar –reduint així les pèrdues salarials- uns dies a la setmana sense que això suposi tornar a la normalitat, fins als inspectors d’educació, que han desmentit alguns dels arguments del Govern per deslegitimar la vaga. Però no només entre la comunitat educativa: entitats culturals, professionals i socials de tot tipus, partits polítics, bisbes, artistes, acadèmics i fins i tot dirigents històrics i alcaldes del Partit Popular han donat algun tipus de suport públic als vaguistes o s’han mostrat d’acord amb les seves reivindicacions. El clímax d’aquest suport es va viure amb la històrica manifestació del 29 de setembre a les quatre capitals insulars i ens la que hi va participar gairebé un de cada deu ciutadans balears.

Una ‘marea verda’ que ha acabat inundant també les xarxes socials –pràcticament cada dia una etiqueta de suport a la vaga acaba esdevenint tendència dominant a Twitter- i els mitjans de comunicació illencs. A diferència d’altres protestes socials o laborals, aquesta no ha estat menystinguda. Fins i tot la televisió pública –i sovint molt parcial- IB3 ha acabat millorant-ne la qualitat i quantitat de la cobertura.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’únic reducte on encara s’atrinxera un nombre significatiu de defensors aferrissats del TIL (el decret del Tractament Integral de Llengües que ha fet esclatar el conflicte) és en els comentaris dels mitjans de comunicació. Per posar només un exemple, a les notícies publicades avui relacionades amb el conflicte, 8 dels 18 comentaris del Diario de Mallorca donen suport incondicional a Bauzá o són radicalment contraris a la vaga. Entre els altres deu n’hi ha que animen els docents o critiquen al TIL, però també altres més indefinits o que versen d’altres temes totalment aliens.

A Última Hora la notícia té més de 380 comentaris. Entre els darrers 50, fins a 36 donen suport a Bauzá. Fins i tot entre els lectors del Diari de Balears –amb una de les línies informatives més explícitament favorables als docents- dos dels 13 comentaris són en aquesta línia. Entre els diaris de Madrid amb edició balear també ha ha majoria digital d’oposició a la vaga –23 de 54 comentaris a El País, un fòrum on molts del comentaris no tenen res a veure amb el tema, i quatre dels set a El Mundo.

Les explicacions per aquest desequilibri entre el suport real i el virtual a Bauzá poden ser diverses. No cal ser balear per comentar en un diari digital o l’anonimat de la xarxa podria afavorir l’expressió d’opinions coartades en altres espais. També hi pot tenir a veure, però, la militància virtual –remunerada o no- organitzada dels del propi PP.

Va ser precisament el PP balear el que va destapar les seves estratègies d’activisme on line en enviar a diferents mitjans per equivocació un correu electrònic amb instruccions als seus trolls. La missiva incloïa una llista dels fets sobre els que calia opinar, un argumentari precís –on es demanava evitar la confrontació directa per evitar les simpaties amb el sector agredit- i fins i tot un llistat d’enllaços de les notícies on incidir, el que potser explicaria la disparitat en el nombre de comentaris segons un diari o un altre. Una pràctica que en el seu moment va ser descrita pel redactor en cap de Cultura d’El Mundo de Balears, Marcos Torío, com una voluntat de “pervertir i intoxicar fins i tot la suposada llibertat d’expressió que proporcionen els avenços en comunicació digital”.

Però aquesta no és l’única vegada que s’ha descobert una estructura organitzada per simular un suport social significatiu a Internet. De fet, al País Valencià, el PP ha arribat a crear una estructura molt més desenvolupada que inclou empreses, diaris digitals presumptament independents, blogs i fins i tot falses viquipèdies. Una estructura que, en altres ocasions, s’ha posat també al servei de grans empreses amb crisis de reputació a les xarxes.