Fragment de la infografia publicada avui a El Periódico

Els números olímpics amb els que El Periódico obre la seva portada i el reportatge principal generen més dubtes que certeses. Tot i l’espectacular infografia que assegura que amb “només” 2.535 milions d’inversió s’aconseguiria un impacte econòmic de 9.400 milions –un 2,1% del PIB català- i es generarien 84.600 llocs de treball, el cert és que no hi ha massa arguments per justificar una presentació tan optimista.

La primera prevenció –i més òbvia- és que l’única font per justificar aquestes dades és la mateixa oficina de l’ajuntament de Barcelona encarregada de convèncer de les bondats del projecte. No hi ha cap matisació de fonts independents i ni tan sols un avís que aquestes dades poden haver estat elaborades amb finalitats propagandístiques. De fet, al titular no s’explica que aquesta previsió és segons una font interessada, sinó que s’afirma que “l’impacte econòmic superaria els 9.400 milions si Barcelona-Pirineus resultés elegida”.

Tampoc abunden els detalls sobre com fluiria aquest manà. Ni tan sols en el mateix text de la notícia s’explica com i on es generarien les milers de feines anunciades a un cos de lletra força gran a la infografia. Sobre l’impacte econòmic es reconeix que “està calculat amb diferents escenaris possibles”, però sense donar gaire més informacions es xifra amb una precisió sorprenent en 9.409 milions –“en l’escenari mitjà”.

Però a més, també hi ha algunes errades en les matemàtiques que no queda clar si prové del document oficial o ha estat de creació pròpia del diari. Si bé es xifra la inversió en 2.683 milions d’euros i l’impacte econòmic en 9.409 milions “de producció”, s’assegura que “per cada milió de despesa es generarien 1,7 milions de producció”, quan en realitat, segons les seves pròpies xifres, aquesta correlació seria en realitat de 3,5 euros de benefici per cada invertit.

En cap moment del reportatge se citen els informes crítics amb els suposats beneficis econòmics que generen aquest tipus de grans esdeveniments, com els que vinculen l’actual crisi del deute grec amb les olimpíades celebrades a Atenes el 2004 o els que posen en dubte la creació de llocs de treball amb l’organització d’uns jocs, en aquest cas els d’Atlanta de 1996. Fins i tot en el cas de Londres 2012, considerat un dels més ben gestionats dels darrers anys, hi ha una forta controvèrsia sobre els suposats beneficis que han generat per a la ciutat.

Hi ha una forta tendència en els mitjans a publicar de forma acrítica les xifres d’impacte econòmic que preparen entitats interessades quan es tracta de grans esdeveniments amb un alt cost per a la ciutadania –sigui en el pressupost públic, sigui en forma d’exempcions fiscals o normatives o altres tipus de molèsties- com ja hem analitzat altres vegades a Mèdia.cat. Si bé l’experiència hauria de posar en dubte fins i tot les previsions de despesa –els sobrecostos són habituals en aquest tipus de projectes- on sovint es ratlla el ridícul és en les promeses de reversió econòmica o creació de llocs de treball.

Sorprèn també que en l’actual situació –en que s’assumeix, per posar només un exemple, no poder obtenir un pressupost de 100 milions d’euros per garantir les rendes mínimes d’inserció– l’editorial d’El Periódico consideri “raonable” una despesa pública de 1.413 milions en aquest esdeveniment. O que no es tinguin en consideració els motius dels fracassos madrilenys a l’hora de posar en una balança les opcions reals de la candidatura barcelonina.

Aquest és un tipus de cobertura molt similar a la que va fer la premsa madrilenya durant la darrera candidatura olímpica de la ciutat i que va quedar en entredit després del resultat final.