Benvinguts a la Catalunya real!

Diuen que tothom necessita un culpable a la seva vida i la plataforma Som Catalunya, somos España, el Partit Popular i Ciutadans busquen ara els culpables pel seu fracàs d’assistència a la concentració espanyolista del 12 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. Lluny de fer autocrítica, es queixen de tot i de tothom. Ataquen el Partit dels Socialistes de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya per no anar-hi i titllen els mitjans de comunicació de manipuladors i adoctrinadors per no donar cobertura a la convocatòria del nacionalisme espanyol.

Una de les queixes que més hem escoltat dels convocants del 12O és la diferència de tracte que han rebut per part dels mitjans de comunicació, respecte a la Via Catalana de l’Onze de setembre d’enguany. I sí, segurament tenen raó en afirmar que la premsa catalana –no pas l’espanyola- va donar més cobertura als preparatius de la Via Catalana que als preparatius del 12O, però cal tenir en compte que els mitjans de comunicació es belluguen depenent de la quantitat de gent que s’ha mobilitzat en anteriors crides i, malgrat els pesi, la diferència era més que notable. Segons fonts policials, mentre els espanyolistes havien aglutinat poc més de 6 mil persones a la seva manifestació del 2012, els independentistes havien tret al carrer al voltant d’1 milió i mig de persones. Tothom hauria d’entendre, doncs, que en termes futbolístics seria com comparar un Hospitalet-Espanyol B de la 2a divisió B, enfront d’un Barça-Manchester United de la Champions League. Òbviament, la premsa esportiva farà més cas al segon partit que al primer.

El trio format per José Domingo, Alicia Sánchez-Camacho i Albert Rivera faria bé de revisar els paràmetres de la seva convocatòria abans de culpar els mitjans de comunicació del fracàs d’assistència que pateix el nacionalisme espanyol per segon any consecutiu. Hi ha molts motius que poden fer que algú que se sent espanyol opti per l’opció independentista en comptes de fer-ho per l’espanyolista. Per exemple, que José Domingo, el portaveu de la suposada “plataforma ciutadana” organitzadora de la concentració sigui en realitat exdiputat de Ciutadans i redactor del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de l’any 2006. O que la convocatòria estigui feta per partits polítics i plena de simbologia partidista, com banderes carlistes, adhesius de Ciutadans o samarretes del PP.

Per a una societat mínimament democràtica, el fet de manifestar-se per prohibir que la gent voti no és massa llaminer. I si, a més, et rodeges de partits xenòfobs, com Plataforma per Catalunya, partits feixistes, com Falange Española, o moviments directament nazis, com el Casal Tramuntana, tots tres convocants a Plaça Catalunya al costat de PP i Ciutadans, el resultat és que amb prou feines omples plaça Catalunya i alguna columna a la premsa internacional, mentre els teus adversaris polítics treuen 1 milió 600 mil persones al llarg de 400 kilòmetres del país i són notícia destacada a bona part dels mitjans de comunicació més influents del món. Senyors i senyores del nacionalisme espanyol, els mitjans de comunicació no són els culpables del vostre fracàs. Ara sí, i amb les xifres a la mà, sigueu benvinguts a la Catalunya real.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.