Imatges, història i twitter

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El tràfic permanent d’imatges per segon al nostre planeta fa rodar el cap si ens aturem a pensar-hi. Un dels espais de difusió més intens són les xarxes socials. En el cas de twitter, ja sigui a través de comptes personals o d’institucions, associacions etc. el degoteig és constant. Fins i tot n’existeixen d’específics sobre “imatges històriques”. N’hem triat uns quants com exemple: en anglès @History_Pics (+de 462.000 seguidors) i @HistoricalPics (+de 418.000 seguidors), en castellà @HistoriaEnfotos gairebé 170.000 seguidors i @Foto_Historia, amb més de 321.000 seguidors. Curiosament, en català no n’hi ha cap.

Aproximadament cada dia difonen imatges d’aquelles que se suposa han marcat la història des de l’invent de la fotografia, bàsicament des d’un punt de vista occidental, llegiu europeu i nordamericà, i amb especial interès en els conflictes, on destaca la II Guerra Mundial, a més de les celebrities del món de les arts i l’espectacle en general, incloent alguns hits del fotoperiodisme que formen part de l’imaginari col·lectiu.  Està clar que 140 caràcters no donen per gaire text però és destacable que cap dels comptes en qüestió cita ni l’autor ni la font de procedència, ja sigui al cos del tweet o posant el crèdit a la fotografia. Desconeixement per part dels qui pengen les imatges? Ingenuïtat? I què passa quan un mira què penja l’altre i s’ho fa seu? Doncs que assistim a discussions paradoxals, com la que es va produir el passat 10 d’octubre entre @Foto_Historia (més de 321.000 seguidors amb 97 tweets) i @HistoryFotos (gairebé 6.600 seguidors i prop de 600 tweets). Aquest darrer acusava de plagi (!!) al primer perquè havia difós la mateixa imatge que ell amb la mateixa informació però sense posar que era un retweet. Aquest compte és diferent de la resta perquè inclou a cada imatge que penja @HistoryFotos entenent així que l’autor és el propietari del compte de twitter. Jo amb aquest creuament de missatges francament no sabia si riure o plorar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

I els seguidors d’aquests tipus de compte? Doncs què, han de creure, com qui s’encomana a la Santíssima Trinitat que sí, que allò que veu és el búnquer de Hitler abans de ser derruït o John Lennon conduint un mini a Kent el 1967.  Precaució, perquè estem davant  d’una mostra més del poc coneixement que, contradictòriament al que pugui semblar, es té sobre fotografia en particular i imatge en general en una societat com la que vivim. Un retrocés a aquella inicial concepció positivista de finals del segle XIX en què fotografia s’identificava amb veritat, sense tenir en compte la tècnica o punt de vista de l’autor,  o qui o per què difonia una imatge en un context -penseu en qualsevol conflicte i l’ús propagandístic-.

Planyo als fotògrafs professionals vius que, o han renunciat a controlar la difusió en xarxa de les seves imatges per no caure en la bogeria o procuren defensar al màxim els seus drets a través de diferents solucions. Pel que fa al cas de les imatges històriques el control a la xarxa crec humilment a la pràctica és impossible. Només amb fonts de procedència fiables i citant els autors es podria començar a fer un intent de mínima identificació correcta. I evidentment amb uns seguidors que no fossin simples receptors mandrosos sinó que interactuessin preguntant qui ha fet la imatge o d’on s’ha manllevat per difondre-la.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.