La tirania dels aniversaris històrics

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir va fer 73 anys de l’execució del president Lluís Companys a Montjuïc. Abans d’ahir en va fer 56 de les greus inundacions del riu Túria a València. Uns dies enrere, concretament l’11 d’octubre, va fer 361 anys que Barcelona va capitular davant de l’exèrcit espanyol de Joan d’Àustria en l’últim episodi de la Guerra dels Segadors. No són aniversaris rodons, com podeu veure; per això segurament no gaire mitjans de comunicació se’n van fer ressò.

Cada dia hi ha algun aniversari històric i cada dia els mitjans seleccionen si en parlen o no. La memòria col·lectiva d’un país, d’una ciutat, d’una comunitat humana, depèn molt d’allò que recorden els mitjans, d’allò que decideixen celebrar o lamentar del passat els responsables d’aquests mitjans. Probablement, cap mitjà, ni els més grans i humanament equipats, tenen cap redactor dedicat exclusivament a filtrar de quins aniversaris històrics es parla i de quins no.

El 10 de setembre passat va fer 30 anys de la primera emissió regular de TV3. Dos mesos abans, el 10 de juliol, vam celebrar un segle del naixement de Salvador Espriu. El 23 de juliol també va fer cent anys que es va inaugurar la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella. D’aquí poc més d’un mes, el 22 de novembre, en farà 50 de l’assassinat del president nordamericà JF Kennedy.

Aquests sí que són aniversaris rodons. De tots ells n’han parlat o en parlaran enguany els diaris, les ràdios, les teles i els mitjans digitals. Fins i tot alguns compten amb un any sencer de celebracions, com el cas de l’Espriu. Però qui decideix si cal celebrar els 30 anys d’un fet, i no els 40, per exemple? Qui encarrega rememorar un succés tràgic, un discurs polític o una fita de la ciència, amb un breu, un article de 30 línies, una doble pàgina a color al suplement dominical? Amb una peça curta del telenotícies o un reportatge de mitja hora en prime time?

Parlem sovint de la tirania de les agendes, que engavanyen les redaccions dels mitjans i que les fan estar pendents les unes de les altres. Però no recordo ningú que hagi teoritzat sobre la importància de triar bé els aniversaris històrics que acaben tenint tractament mediàtic; de triar-los en clau nacional catalana o en clau hispanocèntrica; de triar-los ideològicament esbiaixats o mínimament compensats.

Ahir mateix feia 30 anys dels primers assassinats pels GAL, es a dir pel terrorisme d’estat, els ciutadans bascos Joxean Lasa i Joxi Zabala. Recordar-los o no diu molt de la dignitat dels mitjans, perquè el primer assassinat per ETA ens l’han recordat fins a la sopa en els darrers anys.

Pensem-hi: seleccionar bé què recordem de la nostra història i com ho fem és també un ingredient de professionalitat periodística.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.