Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La setmana passada desenes de mitjans van publicar –amb molt poques variacions- la notícia que un estudi assegurava que Whatsapp havia trencat 28 milions de parelles, entre ells La Vanguardia. I en molts d’ells –en el cas dels digitals- va convertir-se en la notícia més llegida del dia.

El problema –com podia preveure’s- és que la notícia no només era falsa, sinó que el mencionat estudi ni tan sols havia existit i tampoc era una notícia nova. ElDiario.es va dedicar-se a buscar l’origen del la informació i va trobar que al 2010 s’havia publicat un informe corporatiu de Facebook assegurant que 28 milions d’usuaris havien passat d’indicar que es trobaven “sense relació” a “amb relació”. Una errada d’edició d’un digital va convertir les parelles creades en trencades i la notícia va esdevenir viral.

Quasi tres anys després aquesta nova “llegenda urbana” ha tornat a la vida. Aquest cop, però atribuint els mals a Whatsapp i assegurant que l’estudi ha estat elaborat per una inexistent revista anomenada “CyberPsychology and behaviour Journal”. ElDiario.es va preguntar a la revista científica amb un nom més similar –”Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking“- però aquesta no ha publicat cap estudi sobre Whatsapp ni cap mitjà de comunicació espanyol o català –ni tampoc La Vanguardia– se li ha posat en contacte per contrastar la informació.

Avui la capçalera del Grup Godó publica una notícia assegurant que “WhatsApp no ha trencat 28 milions de parelles, és una mentida”, però sorprenentment no es tracta d’una rectificació ni una fe d’errates. De fet, si la investigació d’ElDiario.es posava l’accent en la manca de control dels mitjans a l’hora de publicar notícies sense contrastar, a l’article de La Vanguardia, tota la culpa és d’internet: “Inventar-se una notícia falsa i aconseguir que esdevingui viral és relativament senzill quan el tema és atractiu”. La informació als lectors que el mateix diari es troba entre els “centenars de mitjans de comunicació” que “van picar” es troba situada exactament a la darrera frase.

La Vanguardia també descriu les tres condicions necessàries per a que una notícia falsa esdevingui viral: “el tema ha de ser atractiu, ha d’estar basat en algun tipus d’estudi científic per a resultar creïble i ha de publicar-se en capçaleres importants”. Unes regles que obliden que en aquest cas l’estudi científic ni tan sols existia –i a més el malentès es basava en una mala traducció de l’anglès- i que a més les “capçaleres importants” han de renunciar a la seva tasca de contrastar la informació.

Altres vegades Mèdia.cat s’ha fet ressò de la publicació de notícies sense contrastar -i a més difícils de creure a primera vista- que una senzilla investigació ha demostrat com a falses. Com per exemple el cas dels mapes de tràfic d’armes a Síria proporcionats per les jugades del Barça o la llegenda urbana dels tampons amarats d’alcohol. Però és la primera vegada que un diari publica el desmentiment de la mentida. Això sí, sense fer autocrítica.