Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Stephen Hadley és un antic assessor en seguretat dels governs de George Bush que, durant el passat estiu, va convertir-se en un dels principals defensors de la intervenció militar estatunidenca a Síria. Mitjançant la participació en tertúlies, articles d’opinió o entrevistes a alguns dels principals mitjans de comunicació –com CNN, MSNBC, Fox News, Bloomberg TV o Washington Post- va argumentar que l’atac a Síria era necessari per a la defensa nacional estatunidenca.

Durant totes aquestes intervencions, Hadley va ser presentat com a “expert en seguretat” o “ex-assessor governamental” però mai va explicar-se que actualment és també director de Raytheon, l’empresa que fabrica els míssils de creuer Tomahawk, un arma que seria emprada amb tota seguretat en cas d’un atac a Síria.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquest és el cas que encapçala un estudi sobre les relacions entre creadors d’opinió i indústria militar entorn al recent debat que els EUA han viscut sobre una possible intervenció militar a Síria. L’informe ha estat elaborat per la Iniciativa de Responsabilitat Pública (PAI en les seves sigles angleses), una organització acadèmica centrada en la transparència governamental i corporativa i ha identificat fins a 22 tertulians i set think tanks amb diferents graus de relació amb la indústria militar intervenint en el debat mediàtic sobre Síria.

De les 111 intervencions d’aquests 22 experts, només en 13 ocasions va incloure’s els seus interessos professionals i encara, sovint, de forma incompleta. L’estudi també reconeix, però, que els llaços entre opinadors i indústria són molt variats i que en ocasions no són evidents. Es tractaria de consultors en política exterior, alguns dels seus principals clients podrien provenir d’aquest sector, però en tot cas la identitat no és pública. Encara que les opinions publicades defensaven de forma majoritària la intervenció militar a Síria, tampoc van ser unànimes i hi va haver veus dissidents.

Pel que fa als think tanks, l’informe destaca els casos de The Brookings Institution i el Centre pels Estudis Estratègics i Internacionals, citats com a font independent i influent en una trentena d’articles sobre Síria cadascun. Ambdues institucions han rebut finançament milionari per part de les principals empreses armamentistes, tals com Booz Allen Hamilton, Boeing, General Dynamics, Lockheed Martin, Northrop Grumman i Palantir Technologies. La seva posició era favorable a atacar el país àrab.

L’estudi inclou uns quadres estadístics amb els noms dels experts –a més d’una petita biografia i la seva posició en el conflicte,- com van ser presentats i els seus llaços amb la indústria militar; les principals empreses d’armament que financen think tanks, i les cadenes de televisió que van convidar aquests experts i en quines ocasions van tractar d’avisar els seus espectadors sobre possibles conflictes d’interessos.

A Catalunya s’han elaborat diversos estudis sobre la diversitat –professional, ideològica, de gènere o edat- dels principals tertulians o opinadors als mitjans de comunicació, com per exemple el que va publicar Mèdia.cat el passat mes de març, però encara mai s’ha investigat els possibles conflictes d’interessos entre la seva situació professional i les seves opinions.

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a la informació facilitada per un lector.