El periodista com a marca

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

‘L’autoritat ja no la té el mitjà sinó el periodista’. Ho sentenciava en aquesta entrevista Rob Wijnberg, director d’un nou mitjà digital neerlandès, De Correspondent, format per un grup de periodistes de trajectòria reconeguda i en què el paper fonamental resideix en ells, en la credibilitat dels seus noms i cognoms i en la seva capacitat d’atraure lectors a través de les xarxes socials.

Un dels fundadors d’eBay, Pierre Omidyar, ha fitxat l’equip de periodistes que ha treballat amb Edward Snowden per fundar un mitjà basat en el periodisme d’investigació. Ho explicava fa uns dies Antoni Piqué en aquest article, on resumia: ‘Es tracta de construir una marca informativa al voltant de periodistes concrets, que ja tenen fet el seu prestigi’.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Dos exemples que cada vegada més el periodista passa a ser la seva pròpia marca. Possiblement aquesta sigui la tendència, la de dipositar la confiança en el periodista més que no pas en un mitjà concret.

Les xarxes socials hi han tingut i tenen un paper central, en aquesta tendència. Si fins fa uns anys les marques personals reconegudes residien bàsicament en columnistes i en presentadors estrelles de ràdio i televisió, la democratització informativa d’internet també ha suposat una visualització dels periodistes. Cadascun de nosaltres es crea la seva marca i la treballa, i ja es deuen haver publicat un fotimer de manuals sobre com treure’n el màxim profit: tenir un perfil ben identificat, oferir bons enllaços i informació veraç, donar opinions fonamentades, generar converses de qualitat, interactuar amb els seguidors, publicar amb freqüència, etc.

En els últims temps hi ha hagut un bon grapat de periodistes que s’han fet un nom i un lloc gràcies a les xarxes socials. Que han sabut crear una teixit ric i de qualitat. I suposo que tot això també trasllada a aquests perfils una responsabilitat similar a la que assumim quan signem un article.

En un món d’egos com el del periodisme, potser ens trobarem unes quantes situacions insofribles, però és evident que tenim una gran finestra oberta en una casa mal ventilada. Una oportunitat, que molts ja han sabut explotar, en un context de reinvenció dels mitjans i el periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.