Des d’ahir a la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que presumiblement demostrarien uns patrons de monitoratge d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes,- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació.

Els documents filtrats són tots de maig de 2012 i recullen informació de diferents campanyes reivindicatives tals com l’aniversari del 15M, les campanyes contra Bankia o La Caixa, les manifestacions del 1r de Maig o la crida a no pagar els peatges de les autopistes. Durant aquests dies  s’elaboren diferents informes horaris amb les etiquetes vinculades a aquestes convocatòries més emprades, els seus moments de màxima difusió i la seva evolució.

Però els informes van més enllà i recullen i descriuen les piulades més populars, així com llisten esl comptes de Twitter que consideren més actius en cada etiqueta o tema –a l’informe o anomenen “dispositiu”-, algunes d’elles pertanyents a mitjans de comunicació i periodistes.

Un dels més citats és el setmanari Directa, que arriba a ser descrit diverses vegades com un dels comptes més actius –de cada “operatiu” se n’extreuen els tres comptes considerats més rellevants- i se n’analitza l’evolució dels seus seguidors. Els informes també mencionen el quinzenal L’Accent, l’agència de notícies Sírius o el periòdic madrileny Diagonal.

La llista de periodistes controlats inclou, almenys, Albert Martínez, Manu Simarro i David Fernàndez –aquest darrer actualment diputat al Parlament de Catalunya- de la Directa, el fotoperiodista de Nació Digital Jordi Borràs, la redactora de Cadena Ser Anna Punsí o el documentalista Aritz Cirbian.

A més, els informes barregen piulades amb opinions i informacions emeses per ciutadans, amb altres que enllacen a notícies relacionades amb els fets –en aquest apartat s’hi inclou aquesta de Mèdia.cat;- convocatòries a mobilitzacions diverses i en la majoria dels casos legals, o manifestos de partits i col·lectius. En alguns casos s’indica si una piulada incita a la violència, però aquests casos són extremadament puntuals.

Llegint els informes filtrats no queda clar quin és el criteri per incloure un o altre compte de Twitter a la llista. Qualsevol mitjà amb cobertura en directe d’una mobilització és probable que tingués una activitat relacionada amb el tema superior a alguns dels mitjans citats, com per exemple Sírius, una agència molt petita i amb cobertures força irregulars. En canvi, no se cita el perfil de cap gran mitjà, però sí piulades que enllacen a les seves notícies. Altres mitjans, que van cobrir els mateixos i  probablement també van ser enllaçats per piuladors no són nombrats.

A més de periodistes i mitjans, la llista dels comptes seguits o les piulades recollides és molt àmplia i inclou fins i tot partits parlamentaris com ERC, sindicats com CGT i UGT, o moviments socials com el 15M o el #novullpagar.

Segons el comunicat signat per Anonymous -difícilment contrastable per la pròpia naturalesa del moviment- que acompanya els documents, aquests haurien estat elaborats pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), un organisme públic però legalment instituït com una fundació, a petició dels Mossos d’Esquadra, encara que hi ha informes signats directament com CME.