Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un proetarra a la UJI”, titula enmig d’una gran fotografia El Periódico del Mediterráneo; “Estudiants de la UJI assalten una classe per a que un etarra doni una xerrada” assegura Las Provincias en un format més reduït; “El Front desallotja una aula per a la xerrada de Juanra” titula l’edició castellonenca de Levante a portada, que a l’interior rebla amb un “Línies roges traspassades a la UJI”, fent seu, en un titular informatiu la versió d’una de les parts en conflicte. Castellón al Día – El Mundo opta, potser, pel titular més acurat amb un “Els alumnes de la UJI prenen una aula per a una xerrada de ‘Juanra’ prohibida pel rector”.

Aquest és el resum de la taula rodona que ahir va organitzar el Consell de l’Estudiantat i el Front d’Estudiants per la Universitat Pública sota el títol “Música combativa: una història de repressió” i que va omplir de gom a gom una aula de la Universitat Jaume I de Castelló sense més incidents que una minúscula concentració –entre dotze i vint integrants segons les fonts- d’extrema dreta que va mantenir-se en tot moment fora dels edificis.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La xerrada havia estat inclosa en el programa de la “Setmana de benvinguda” de la universitat i –posteriorment- prohibida pel rectorat pel que el desacatament del Consell de l’Estudiantat tenia un obvi interès informatiu.

Les notícies sobre els fets, però i a banda del sensacionalisme generalitzat, incorren en general en algunes inexactituds i mentides que val la pena destacar:

1. Juan Ramón Rodríguez –anomenat amb un familiar i incomprensible Juanra en algun diari- és presentat com un “etarra”, “proetarra” o “col·laborador d’ETA”. Altre cop, el diari que més ajusta la definició és El Mundo, que sempre defineix Rodríguez com “ex-col·laborador d’ETA” o “condemnat per col·laborar amb ETA”. El que obliden d’explicar totes les notícies –excepte l’últim paràgraf de Levante- és que Rodríguez ja va complir íntegrament la seva condemna de cinc anys per col·laboració amb banda armada i va ser alliberat el 2007. Des de llavors no té cap compte pendent amb la justícia, té tots els seus drets civils i polítics restituïts i no hi ha cap norma que li impedeixi parlar o entrar en un lloc públic. Rodríguez no va ser mai –segons els tribunals- un “etarra”, ja que no va integrar-se a l’organització. Si actualment és un “proetarra” o demana la dissolució d’ETA no va poder-se saber ahir, ja que a l’acte no versava d’aquest tema.

2. A la taula rodona on va participar Rodríguez no es debatia sobre la situació al País Basc, sinó sobre el compromís polític dels músics i hi intervenia en qualitat de cantant del grup Kop. Com no hi havia cap relació amb ETA l’acte no va ser en cap moment investigat per la fiscalia ni per cap tribunal, com s’acostuma a fer cada cop que hi ha una mínima sospita d’un possible delicte d’enaltiment del terrorisme.

3. Tot i que força titulars asseguren que els organitzadors van expulsar els assistents a una classe per a fer-lo –Levante diu que se’ls va “desallotjar a la força”, El Mundo que hi van “irrompre” i Las Provincias que la van “assaltar”,- l’agència EFE detalla que els estudiants “han irromput a la primera aula que han trobat buida” i que “la classe que estava prevista en aquesta aula ha hagut de ser traslladada”. El fet pot ser criticable igual, però titular que van “assaltar” la classe és forçar el llenguatge i dir que van “desallotjar a la força” algú és mentir.

4. El Consell de l’estudiantat és l’òrgan màxim de representació i govern dels estudiants a la UJI. Per la seva banda el Front d’Estudiants per la Universitat Pública és la força sindical més representativa i a les darreres eleccions al claustre va guanyar 28 dels 37 seients possibles amb un 60% dels vots. Probablement el rector tenia la potestat reglamentària de prohibir l’acte i pot criticar-se la decisió de desobeir-lo. Però eludir aquestes dades i reduir els organitzadors a “un grup d’estudiants” o a un mal escrit “Front de l’estudiantado” impedeix fer pensar al lector que, potser, aquests organismes tenen legitimitat suficient per organitzar-lo.

5. A pesar del argument exhibit pel rectorat que la xerrada “trencava la convivència de la comunitat universitària” i del tractament mediàtic sensacionalista, els fets són que la protesta va reduir-se a uns pocs militants d’extrema dreta mentre vora dos centenars de persones van omplir a rebentar l’aula per sentir els ponents sense cap incident destacable.