13TV, paraula de Déu?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un dels pilars fonamentals de la litúrgia cristiana és el “perdó”. Una redempció que si bé sempre s’ha exigit als fidels, ben poc s’ha practicat des de la cúpula de la institució catòlica. I no és per manca de pecats que l’Església estigui exempta de l’expiació de culpes, sinó al contrari, m’atreviria a dir que és per falta d’ètica cristiana.

Fa pocs dies, en l’homilia de Sant Narcís, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va demanar perdó pel menyspreu que atia 13TV, de la qual la Conferència Episcopal Espanyola n’és la màxima accionista, contra el procés polític que es viu a Catalunya. Com a periodista, pensar que un canal de televisió ha estat creat únicament i exclusiva per difondre un missatge unívoc i dogmàtic em fa tremolar. I, alhora, m’aboca a la desesperança d’arribar a poder exercir, algun dia, en un context on l’ètica periodística no brilli per la seva absència. Però, a jutjar pel contingut dels seus programes, el que és realment alarmant és que aquesta nova evangelització que pretén el poder eclesiàstic espanyol porta intrínseca una croada contra la identitat catalana. Un fet que converteix en irrisòries les paraules del bisbe de Solsona, Xavier Novell, quan defensa que l’Església catalana no s’ha de mostrar favorable a la independència, argumentant que la institució s’ha de pronunciar sobre drets però no sobre opcions polítiques.

Política i religió. Vet aquí l’eterna funció. Una obra que, per una banda, es composa d’actes celestials que recorren a un poder sobrenatural per eximir-se de participar en afers terrestres i, per l’altra, ofereix capítols tenebrosos que remouen les parts més fosques de l’ésser humà. De ben segur que si el final hagués estat en mans de Shakespeare, hauria abatut fins a l’apuntador.

Val a dir, però, que no seria just obviar el gests de desobediència que cada vegada són més perceptibles en el sí de l’Església. Tanmateix, caldrà més que un “perdó” per reconciliar-se amb la història. Perquè milers d’anys d’acumular poder en nom de Déu són molts com per deslliurar-se tan fàcilment de l’avarícia, un dels set pecats capitals.

Com diria Pere Casaldàliga, “les causes dels drets de les persones i dels pobles, sobretot de les persones i dels pobles marginats, són causes de tots nosaltres”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.