Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ja fa setmanes que els diaris més propers al Govern del PP a Madrid van començar una campanya en clau optimista per demostrar que l’Estat espanyol ja estava superant la crisi econòmica. Campanya simbolitzada icònicament per aquesta portada de l’ABC. Durant aquest cap de setmana s’han sumat a aquesta tesi altres diaris gens –o com a mínim menys- sospitosos de simpatitzar amb els popularistes.

Divendres 1 era El País el que titulava a quatre columnes que “el capital estranger redobla la seva fam per empreses espanyoles”. L’endemà arribava el torn de La Vanguardia –“Millora la confiança en la recuperació espanyola”- i El Periódico: “Millora a la vista”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Les principals dades que sostenen aquestes afirmacions són sobretot el creixement del 0,1% del PIB el tercer trimestre de l’any i després de nou trimestres negatius –el que permet argumentar que tècnicament ‘ha abandonat la recessió;- la compra per Bill Gates d’un 6% de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) –una de les majors empreses de construcció- per 113,5 milions d’euros, i la caiguda de l’atur en 72.000 persones arreu de l’Estat espanyol, que torna a situar-se per sota, ni que sigui mínimament, dels 6 milions.

Però hi ha raons per aquestes portades optimistes? Només cal acudir a revistes o blocs especialitzats per veure que la situació és, com a mínim, molt més complexa. Tampoc cal ser un economista expert per sospitar que un creixement del 0,1% del PIB no és una dada per tirar coets i més abans de saber com evolucionarà. De fet, el PIB ja va recuperar-se entre 2010 i 2011 per tornar a entrar en recessió ràpidament i fins ara.

Tampoc la caiguda de l’atur és un indicador gaire fiable, ja que tindria més a veure amb la pèrdua de població activa que amb la creació de llocs de treball, que no només se seguirien destruint, sinó també substituint ocupació estable per precària.

Finalment, l’augment de la inversió estrangera pot ser considerada una bona dada, encara que caldria analitzar si realment al darrere hi ha un interès per una economia en opcions o simplement és un remat a preus de saldo. Només per seguir amb l’exemple de FCC, el 2010 –ja amb la crisi plenament desenvolupada- la companyia mantenia un valor global de 2.869 milions d’euros i un preu per acció de 18,70 euros. Gates acaba de compar-les a 14.86, el que significa que es calcula que actualment FCC valdria 1.892 milions.

I això sense comptar amb els riscos per al teixit industrial que suposen segons quin tipus de fons de capital risc –o “voltor”, segons l’argot financer,- tal com s’ha vist amb la crisi de Panrico o pot veure’s properament a Ràdio Televisió Valenciana.

De fet, ja fa temps que molts mitjans –sobretot els més grans- aposten per aquesta cobertura per la via de no contradir ni contrastar les declaracions de polítics que afirmen que “allò pitjor ja ha passat”. Ara, però, es dóna un altre pas assumint-ho com a tesi pròpia en titulars.

Pot comprendre’s que des dels mitjans es prefereixi veure el got mig ple i donar un missatge d’optimisme als seus lectors. Però és difícilment defensable –tal i com argumenta, per exemple, Carlos Elordi– que es vulgui tornar al 2007 i 2008, quan polítics, mitjans, experts i opinadors van enrocar-se en un argumentari segons el qual l’Estat espanyol tenia un sistema financer a prova de qualsevol crisi internacional el que va produir l’efecte bumerang d’impedir que es prenguessin mesures pal·liatives preventives.