Benvingut Foraster

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El moviment, l’intercanvi i l’anar i venir de persones han fet evolucionar les nostres societats. Sense forasters arribats a tots els pobles avui seríem a mig camí de la majoria d’avenços (i malauradament també barbaritats) que hem tingut des de fa segles. Per això i pel talent humorístic dels “Guerrilles” em vaig sentir cridat a mirar el nou programa que gestiona l’actor Quim Masferrer i que protagonitzen desenes de ciutadans anònims de pobles que difícilment sabem situar en el mapa. El programa es diu, precisament, “El Foraster” i el fan cada dimecres a “La Catalana”.

A diferència d’El Convidat dirigit per Albert Om, que centra l’interès en una sola persona que ja fa temps que ha aconseguit portades, notorietat i, majoritàriament, viu en magnífiques i sobrades condicions materials enmig de la gran ciutat, El Foraster ens transporta just a l’altra banda. Cada dimecres coneixem un petit col·lectiu de gent, de comarques poc recordades i encara menys relatades pels mitjans de comunicació, que tenen tasques, segurament molt més mundanes que “els convidats”, però essencials en qualsevol societat. Des de la flequera al mecànic passant per l’imprescindible colla del bar o el jovent que viu el “cardat” present des del prisma de pobles de pocs centenars d’habitants. Amb ells aprenem com és una realitat molt present a Catalunya però poc visualitzada en els grans mitjans de comunicació, la vida rural a la Catalunya del segle XXI.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

D’aquesta manera, i malgrat alguns abusos de l’humor fàcil i massa sovint sexista, “El Foraster” ens transporta, amb alegria, somriures i sense pretensions a realitats molt poc conegudes. No és periodisme. Ni ho pretén ser. Tanmateix, és bo de reconèixer que, a vegades, amb programes d’entreteniment, TV3 compleix alguna de les funcions que convencionalment s’han atorgat al periodisme. I això és molt benvingut. Sempre he sigut crític amb el fet que les comarques i els pobles del país, motors també de tot el que ens passa, tinguin una presència minsa en els mitjans de comunicació del país. “El Foraster” fa una esmena potent en aquest sentit. I és d’agrair. I amb aquest article ho volia fer palès. Tan sols això. Pensareu segurament que el que dic en aquestes línies no té transcendència. Mal aprofitada columna, direu. Amb poc contingut. Segurament tindreu raó, però penseu que fer visibles els invisibles és una de les tasques més importants que tenim com a periodistes i, sobretot, com a persones. I cada dimecres, a TV3, ho fan. Gràcies.

(Ah, i un parell de propostes per en Quim Masferrer i el seu equip. Primera: incorporeu algun dia barris o espais desconeguts i vitals de grans ciutats. Seria una bona manera de fer evolucionar el programa i de conèixer realitats igualment invisibilitzades. Segona: de cara a la propera temporada i quan pensis en l’Empordà, pren Viladamat com a destí. A finals de juliol és festa major. Salut i bona feina).

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019