Fa dos anys que va començar a covar-se l’ERO més llarg i massiu que ha patit mai un mitjà de comunicació arreu de l’Estat espanyol. Avui el Tribunal Superior de Justícia valencià l’ha declarat nul. Darrere queden dos anys de lluita incansable, no sols per salvar els llocs de treball, sinó també per reivindicar i dignificar una televisió pública valenciana desprestigiada, arruïnada, sense audiència i farcida d’escàndols de corrupció i prepotència.

Llavors, la sensació que Canal 9 –i la resta de canals de televisió i ràdio públics- estaven sobredimensionats i eren fins i tot prescindibles estava plenament estesa en una societat valenciana que, fins i tot, dubtava de la necessitat d’un mitjà propi on representar-se a si mateixa. Les veus que defensaven els treballadors es reduïen a les seves pròpies i quasi ningú confiava en la possibilitat de redreçar RTVV.

En dos anys, però, han canviat moltes coses, moltes d’elles gràcies a la lluita incansable de la plantilla de RTVV. Oferim una mostra d’aquesta evolució utilitzant la pròpia cobertura de Mèdia.cat:

1. 20 de novembre de 2011: El PP guanya les eleccions espanyoles amb un programa que inclou la reducció i privatització de les televisions autonòmiques.  La destrucció de RTVV començava el seu compte enrere.

2.Primeres mobilitzacions: En un principi aquestes no surten dels estudis de Burjassot.

3.Pioner: Rafa Xambó destaca en una entrevista la imprescindibilitat d’uns mitjans audiovisuals públics valencians davant el desinterès de part de l’esquerra i assenyala que els culpables de la destrucció econòmica i social de RTVV seran els mateixos que se’n beneficiaran de la privatització.

4.Sortida al carrer: La presència dels treballadors de Canal 9 –amb els seus característics jupetins rojos– es fa habitual en qualsevol mobilització contra les retallades i en defensa dels serveis públics.

5.El conflicte s’endureix: A mida que s’acosta l’ERO les protestes es fan més habituals i massives. Es realitzen també les primeres vagues amb un seguiment total.

6.Nova llei de RTVV que en permet la privatització: Canal 9 dedicarà 39 segons a informar dels fets.

7.Denúncia de la manipulació: Els treballadors de RTVV es converteixen en els vigilants més actius de la manipulació a la cadena emprant múltiples comptes a les xarxes socials. Reprenen així una tradició de control intern aigualida per la direcció.

8.S’aprova l’ERO: El 16 de juliol es comunica finalment el més gran ERO realitzat mai en un mitjà de comunicació. De forma espontània, membres del Comitè d’Empresa ocupen el plató d’informatius en una acció de desobediència sense precedents.

9.La lluita no s’atura: Es convoquen noves vagues. Per primer cop en 23 anys no s’ha retransmès la cremada de les falles ni les fogueres ni tampoc la Processó Cívica.

10.Contraofensiva de la direcció: L’execució de l’ERO es dilata un i altre cop deixant els treballadors en una situació d’incertesa i desinformació permanent. Això s’acompanya amb l’obertura d’expedients a treballadors per diferents accions de protesta contra els acomiadaments a més d’una campanya de desprestigi i assetjament utilitzant diferents mitjans –valencians o madrilenys- afins al PP.

11.El desgavell a RTVV continua: El secretari general de l’ens, José López Jaraba, dimiteix precipitadament en ple pont de la Immaculada i és substituït per Alejandro Reig. Un polític sense experiència en mitjans i a punt de jubilar-se, l’única feina del qual serà signar 1.198 cartes d’acomiadament.

12.El cas RTVV arriba a Europa: El Consell d’Europa es declara “preocupat” per les ingerències polítiques als mitjans de comunicació públics i pels acomiadaments massius de periodistes. RTVV es posada com a exemple d’aquests comportaments.

13.Comencen els acomiadaments: Es fan efectius els primers acomiadaments. Alguns dels presentadors opten per informar-ne en directe a la seva audiència.

14.La lluita continua: Tot i estar fora de l’empresa, els treballadors de RTVV no es rendeixen. Creen una plataforma que inclou acomiadats i en actiu i activen el seu projecte més ambiciós: 9 Exili, una ràdio i una televisió alternatives per internet.

15.RTVV en el caos: El destarifo anunciat de l’ERO es fa evident quan la televisió és incapaç de mantenir-se en actiu amb la plantilla retallada. La nova direcció “recupera” tècnics acomiadats i hi ha rumors que pot anar-se a negre.

16.L’últim recurs: Davant la imminència d’una resolució judicial que anul·li l’ERO les amenaces verbals des del PP i el Consell augmenten. La més gran el tancament de RTVV si els tribunals no els donen la raó, encara que aquesta sigui difícilment factible.

17.El desastre continua amb les adjudicacions dels lots privatitzats: Tal i com s’havia advertit des d’un principi, els principals beneficiaris de la privatització són empreses “amigues”, amb padrins polítics i relació amb trames de corrupció, deutes a hisenda i treballadors o controlades per fons especulatius.

18.Pròleg de la tornada: En cap moment i durant aquests dos llargs i amargs anys no s’han rendit els treballadors de RTVV. No fa gaire mostraven el suport social que han arribat a sumar en omplir el Col·legi Major Rector Peset per ratificar la seva voluntat de “recuperar RTVV”. Ara el TSJ els hi ho posa més fàcil.

Actualització: A 3 quarts de set de la tarda El Mundo ha avançat un anunci d’Alberto Fabra, president de la Generalitat, en el sentit que tancaria RTVV. Punt i final o un nou pas cap a unes noves ràdio i televisió públiques valencianes?