Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La decisió del President valencià, Alberto Fabra, de tancar RTVV ha commocionat la societat valenciana. Entitats de tot tipus, personalitats del món de la cultura, sindicats i partits de l’oposició han condemnat la mesura.

Però no tothom ho ha criticat. Hi ha mitjans i periodistes que l’han aplaudit fervorosament. Els arguments d’Alberto Fabra assegurant que “l’administració no és un sac sense fons” i que no pensava “tancar cap hospital per mantenir una televisió” han estat els més repetits. Unes afirmacions que obliden qui ha estat beneficiat d’aquest “sac sense fons” fins i tot quan la resposta es troba en la primera persona del singular.

El cas segurament més sagnant ha estat el de la periodista Isabel Duran. Durant la tertúlia El Cascabel a 13TV va afirmar que “això que estem veient a Canal 9 no és res més que el final de la festa. M’agradaria veure les auditories de totes les públiques.” Duran sap segurament del que parla, ja que va protagonitzar un dels escàndols més sonats de Canal 9 després de saber-se que va ser escollida personalment pel llavors president, Francisco Camps, per dirigir la tertúlia DBT. El programa va oscil·lar sempre entre el 2 i el 0% d’audiència, però tot i això ella guanyava fins a 14.000 euros mensuals. Per saber el cost del programa no va fer-se una auditoria –negada per la direcció de l’ens- sinó que van ser necessàries les filtracions de treballadors descontents.

Un altre dels tertulians recurrents de DBT, Alfonso Rojo, culpava aquest matí a la tertúlia d’Ana Rosa Quintana –a Telecinco- que la culpa del tancament de RTVV era dels sindicats que s’havien oposat a l’ERO, única solució per fer viable a l’empresa. Sobre la seva col·laboració al deute històric, ja que cobrava 800 euros per tertúlia –desplaçament des de Madrid a banda- no n’ha dit res. També van ser necessàries les filtracions per saber aquesta xifra.

El delegat valencià de La Razón, Iñaki Zaragüeta, també habitual a DBT, trobava avui “dramàtica però encertada” la decisió de tancar la cadena.

Un altre destacat periodista espanyol, el director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, va ser un dels primers que, al seu compte de Twitter, va defensar el tancament de RTVV i va arribar a contraposar-ne el seu manteniment a la despesa sanitària i educativa –abans fins i tot que el mateix Fabra.- Canal 9 va comprar a El Mundo TV –la fallida productora audiovisual del diari-el programa La naranja metálica XXI el 2003 i el va mantenir una segona temporada a pesar del seu fracàs en audiència. El seu cost per RTVV mai s’ha fet públic.

ABC ha estat el diari que més explícitament ha aplaudit la decisió de Fabra i en el seu editorial ha anomenat Canal 9 “un anacronisme insostenible”. Un “anacronisme” que permetia a Las Provincias TV –ambdós mitjans pertanyents al Grupo Vocento- utilitzar el seu multiplex per emetre gratuïtament sense pagar per l’equipament tècnic ni el lloguer de les antenes. Es calculen entre cinc i vuit els milions d’euros que Vocento deu a RTVV i que va oferir-se a pagar amb intercanvis de publicitat. Las Provincias en canvi –potser per ser més sensible al sentiment social valencià – ha tingut una posició més moderada, encara que s’ha centrat en culpar l’actual directora general de RTVV, Rosa Vidal, i ha passat de puntetes sobre els responsables de la “mala gestió que feien insostenible” Canal 9.

Tampoc Popular TV –avui 13TV- va pagar mai pels serveis d’emissió que li prestava RTVV sense que s’hagi pogut saber a quan puja el deute. Avui els dos casos són investigats pels jutjats.

Intereconomía va ser un altre dels grups mediàtics que va beneficiar-se de Canal 9. Una de les seves tertúlies de ràdio era gravada als estudis de Canal 9 –incloent l’equip tècnic i la connexió telefònica- de forma gratuïta ja que els seus participants més habituals, Isabel Duran i Alfonso Rojo, eren a València durant la producció de DBT i no els donava temps de tornar a Madrid. Avui Interecomía ha trobat “molt clares” les explicacions de Fabra sobre la impossibilitat d’assumir els costos de RTVV. No s’ha aclarit mai la relació entre aquest grup i la productora Triskel –propietat de Fernando Quintela, director d’Antena de RTVV i ex-treballador de la cadena ultra.- Triskel va vendre a Canal 9 tres documentals per un preu 50 vegades per sobre els de mercat i un d’ells ja havia estat emès amb anterioritat per Intereconomía.