Avui s’ha publicat el primer esborrany de l’avantprojecte de nova Llei de Seguretat Ciutadana (LSC) –batejada popularment com la Llei Anti15M- que estableix importants sancions per diferents casos de protestes, accions de desobediència i manifestacions. Encara que la norma també castiga altres conductes, com el comerç sexual o beure al carrer. Però un col·lectiu especialment afectat per aquesta legislació –segons està redactada en l’actual avantprojecte- és el dels fotoperiodistes i els càmeres.

Segons publica El Mundo d’aprovar-se la nova LSC “es contempla com infracció ‘molt greu’, sancionada amb entre 30.001 i 600.000 euros, l’us i la distribució d’imatges de policies, així com dades personals dels agents amb finalitats que puguin suposar un atemptat contra la seva intimitat, la seva família o que puguin posar en risc una operació”. Uns supòsits prou amplis i que no deixen gens clar quins són els límits que ha de tenir en compte un fotoperiodista o càmera a l’hora de publicar unes imatges.

L’ONG Reporters sense Fronteres (RSF), ja va denunciar que l’aprovació d’aquesta mesura significaria un dels majors perills per la llibertat de premsa a l’Estat espanyol. L’advertència està inclosa al seu Anuari 2012 sobre els perills de la llibertat de premsa al món i fa referència a les primeres mesures anunciades pel ministeri espanyol de l’Interior en aquest sentit, ara fa un any.

Els informes de RSF han rebut sovint gran difusió mediàtica quan ha criticat les polítiques comunicatives dels governs progressistes d’Amèrica Llatina o en la seva intervenció en el cas Wikileaks. Ha passat molt més desapercebuda, però, la seva opinió sobre els canvis legislatius al propi Estat espanyol.

Conflicte policia-informadors

Aquesta norma arribaria, a més, en un moment en que la tensió entre agents de seguretat i professionals de la imatge ja és força alta, i darrerament s’han vist nombrosos episodis de picabaralles i crítiques entre ambdós col·lectius.

Un dels més greus a l’Estat espanyol ha estat la detenció a casa seva dels fotoperiodistes madrilenys Raúl Capín i Adolfo Luján, després de ser acusats d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat. L’acció policial va produir-se després d’una discussió dels fotògrafs amb uns agents i pocs dies després que ABC alertés sobre “la infiltració de falsos fotògrafs entre els periodistes”. El cas es troba pendent de judici.

Però també a casa nostra es produeixen casos greus d’intimidació o traves a la tasca informativa. La més recent la inclusió del fotògraf Jordi Borràs entre les llistes de seguiment virtual que el Cesicat –un organisme de la Generalitat- elaborava a petició dels Mossos d’Esquadra. Una filtració informàtica reivindicada pel col·lectiu Anonymous va destapar un complet informe de set pàgines –incloses dades personals- sobre el fotoperiodista col·laborador de Nació Digital i autor d’imatges com la d’Angelo Cilia just quan era ferit greument per una bala de goma en el transcurs de la vaga general de març del 2012. L’abril passat la Directa va denunciar que agents dels Mossos d’Esquadra havien esborrat il·legalment les imatges d’un dels seus fotògrafs.

Tampoc són estranyes les agressions físiques i cops a fotògrafs o càmeres en el transcurs de la seva tasca professional, uns fets que ni la constant evolució de les acreditacions professionals –cada cop més grans i vistoses- han aturat.

Ara, els informadors gràfics podrien quedar encara més indefensos davant d’agents que volguessin coartar-ne el dret a la informació. Sobretot en el cas –però no només- d’aquells que no treballen o col·laboren amb un gran mitjà, com poden ser els periodistes ciutadans o els mitjans alternatius, claus en la denúncia de la mort de Juan Andrés Benítez mentre era detingut o d’Ester Quintana, greument ferida per una bala de goma, per posar tan sols dos exemples recents.