Quan informar és delicte

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Fa tot just una setmana que l’Audiència Nacional va decretar el tancament de la pàgina web Ateak Ireki, un mitjà de comunicació basc que durant tres anys ha donat veu als moviments socials, polítics i sindicals de Navarra que aposten per la transformació social. El motiu de la censura és la seva presumpta vinculació amb Herrira, el moviment ciutadà per a la defensa dels drets dels presos polítics bascos, que té prohibida la seva activitat des de principis d’octubre. Vuit dies després de l’auto, encara no s’ha fet pública cap prova que certifiqui l’enllaç entre Ateak Ireki i Herrira, però ja s’ha inhabilitat l’accés a la pàgina web.

Durant tres anys, aquest mitjà ha estat un altaveu per a moviments populars i reivindicacions socials que difícilment haurien tingut difusió en d’altres mitjans. Ateak Ireki ha donat cobertura a les vagues generals i les protestes estudiantils, s’ha fet ressò de les denúncies de brutalitat policial i ha posat llum als casos de corrupció, convertint-se així en un mitjà incòmode per al poder. És senzill deduir, doncs, quin és el motiu real pel qual el poder judicial espanyol ha decidit censurar-lo, sense donar gaires explicacions.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A ningú -amb cert esperit crític- se li escapa que aquest és un cop de puny a les llibertats d’expressió i d’informació, que deixa una nova esquerda a la suposada democràcia en la qual vivim, cada dia una mica més esmicolada. El País Basc perd un mitjà independent, un aliat dels més febles, un confident dels moviments populars i un micròfon per a les reivindicacions socials, però nosaltres també hi perdem alguna cosa. Si no ens preguntem “per què tanquen Ateak Ireki?” i no denunciem casos com aquest, estem donant el nostre consentiment a la vulneració d’uns drets que haurien de ser inalienables. Com a periodistes, però també com a lectors i espectadors crítics, hem de buscar més enllà del que ens expliquen els mitjans tradicionals, els teletips d’agència i el telenotícies del vespre. Perquè només així, remenant d’altres pàgines web, aprofundint en els titulars que llegim a les xarxes socials i parlant amb els veïns i veïnes, aconseguim trencar el silenci que ens volen imposar. I és que aquesta, amics, és una partida que no es juga damunt el taulell, sinó sota de la taula.

“Ara ja no es cremen llibres, ara es tanquen pàgines web”, va dir un dels responsables d’Ateak Ireki. I és que contra les desigualtats, les injustícies i els crims polítics, tenim una arma d’informació i difusió massiva: Internet. Un espai on la informació pot circular amb independència i gratuïtat, sovint fora de l’abast del control del poder. Internet és per definició un espai de llibertat i, per això, malgrat que intentin silenciar el mitjà, el missatge no desapareix. Els responsables d’Ateak Ireki –que en èuscar vol dir “Portes obertes”- ja han anunciat que treballaran per crear un nou projecte comunicatiu que respongui a les necessitats d’informació social que han quedat orfes amb el tancament de la pàgina web. De fet, Ateak Ireki va néixer de les cendres d’un altre mitjà que l’Audiència Nacional va tancar el gener de 2011, Apurtu.org. Aleshores un grup de periodistes navarresos van crear un manifest de suport al web, en el qual reivindicaven el respecte al dret a la llibertat d’expressió i d’informació i la necessitat de l’existència de mitjans que donessin veu als moviments socials. Gairebé tres anys més tard, la història es repeteix, però el missatge continua resistint. Ens tanquen una porta, doncs n’obrim una de nova. Ells ens posen la mà a la boca, però depèn de nosaltres mossegar-la.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019