Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va ser entrevistat dissabte a un dels programes estrella de La Sexta, un canal que ha basat el seu prestigi en la defensa d’un periodisme rigorós i independent i una certa combativitat amb la classe política, especialment la més conservadora. Faria, així, de cert contrapunt amb la resta de panorama mediàtic madrileny, àmpliament dominat pels mitjans de dretes.

Aquest no va ser el cas, però, de l’entrevista realitzada a Bauzá. Ja a l’entradeta es presenta el President com un “polític diferent”, que ha defensat les llistes obertes i ha combatut la corrupció, marcant distància amb el seu propi partit. Es destaca que ha aplicat mesures d’austeritat, “però també retallades” –l’única ombra assenyalada- i que ha patit una vaga en educació per un conflicte entre el català i l’anglès a les aules. No s’esmenta en cap moment que probablement és el president autonòmic que ha provocat un rebuig social de més calat arreu de l’Estat espanyol, abans i tot de la vaga indefinida del setembre passat. Ni tampoc el possible conflicte d’interessos entre el seu càrrec i la seva empresa, motiu pel qual se li demana la inhabilitació i que no és massa conseqüent amb aquesta imatge de transparència i assot de la corrupció.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquesta actitud es manté al llarg de l’entrevista, dividida en dos blocs. En el primer centrat en la vaga educativa de setembre i un segon en les seves polítiques d’austeritat. Al llarg de tot el programa Bauzá explica abastament la seva versió dels fets i en cap moment el periodista utilitza el seu dret a repreguntar. Aquestes són algunes qüestions que podrien haver sortit, però no ho van fer:

1.És cert que el TIL preveu que en cas que per manca de professors preparats, una classe no es pugui donar en anglès, s’ha de fer en castellà?

2.Vostè acaba d’assegurar que no vol la immersió, sinó que prefereix la llibertat. Fa dos cursos passat va aprovar un model educatiu on les famílies podien triar i el 70% va optar pel català. I ara ho torna a canviar per un model on no es pot triar?

3.En què es basa en dir que una majoria dóna suport al seu model educatiu quan, no només tota la comunitat educativa s’hi ha oposat, sinó que també li han mostrat el seu rebuig instàncies tan diferents com les universitats, el bisbat o moltíssims ajuntaments, molts d’ells governats pel PP?

4.Com pot basar-se en la seva majoria absoluta quan aquest punt no es trobava en el seu programa electoral?

5.Acaba d’afirmar que aquesta és una vaga política provocada per la radicalització del PSOE. Podria explicar millor com un partit polític –que a més és a l’oposició- va ser capaç d’aconseguir que milers de treballadors arrisquessin els seus sous, desenes de milers de famílies acceptessin perdre tres setmanes de classe i convocar la major manifestació de la història de l’arxipèlag?

6.Acaba de mencionar la “sinceritat” de Mariano Rajoy. No creu que ha incomplert bona part del seu programa electoral i que ha tingut una actitud constant d’opacitat vers els mitjans de comunicació?

7. L’austeritat que vostè preconitza, no és contradictòria amb l’increment del nombre d’assessors escollits a dit i els augments salarials que han vist?

8. Vostè no necessita viure de la política ja que té un negoci farmacèutic en propietat. Un negoci que precisament va veure’s beneficiat per la decisió de l’Ajuntament de Marratxí d’instal·lar-hi una residència per a gent gran a pocs metres. Decisió que va prendre’s precisament quan vostè era regidor d’Urbanisme.

9. També ha abanderat les demandes de transparència. Precisament, com es troben els tràmits de la seva possible incomptabilitat per ser President i propietari d’una farmàcia al mateix temps? I les seves errades en la seva declaració de bens?

10. Una de les mesures més polèmiques del seu Govern va ser l’acceptació de la retirada d’assistència sanitària a immigrants sense papers, liderada per l’executiu espanyol, però al que altres autonomies s’hi han oposat. Poc després moria el senegalès Alpha Pam per manca d’atenció mèdica. Encara creu que és una mesura positiva?

Això sense comptar altres temes que ni tan sols van sortir durant l’entrevista –segurament per manca de temps- com la creació de lleis autoritàries als centres educatius –com la Llei de Símbols,- l’eliminació del català com a requisit per als funcionaris de les Illes, l’aprovació de nous impostos o de mesures mediambientals regressives.

En altres ocasions Mèdia.cat ha certificat la dificultat que tenen els mitjans catalans a l’hora de preguntar seriosament en les entrevistes a alts dirigents polítics. Una dificultat que sembla estesa als mitjans espanyols.