Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquests dies s’estan produint grans mobilitzacions a Ucraïna en contra de la decisió del Govern de no signar un acord de col·laboració amb la UE i demanant-ne la dimissió i les eleccions anticipades. S’ha produït accions violentes –sigui per part d’activistes o policies- i s’han ocupat i bloquejat edificis públics, com per exemple l’Ajuntament de Kiev i la seu del Govern, respectivament.

Unes protestes que recorden poderosament les que han viscut els Països Catalans i l’Estat espanyol. Si bé aquestes han estat per motivacions diferents, tenen també similituds importants, com el fet que esdevenen en països formalment democràtics –on el Govern ha estat legitimat per les urnes- i que forcen o voregen la legalitat vigent. Encara que en Ucraïna segurament han estat més intenses (a l’Estat espanyol no hi ha hagut pràcticament accions violentes ni s’han ocupat edificis públics de forma permanent).

Tot i aquestes similituds, com han tractat els mitjans les diferents mobilitzacions? Aquesta anàlisi se centra –per motius d’espai- en els diaris que ahir van incloure en portada notícies d’Ucraïna i es comparen amb les portades que van fer d’accions similars a la seva pròpia ciutat: El bloqueig del Parlament del 15 de juny de 2011 en els rotatius de Barcelona i l’acció “Rodeja el Congrés” en el cas dels de Madrid. Cap diari de València o Palma va informar d’Ucraïna en portada.

La Vanguardia: La informació se centra amb la imatge d’uns manifestants –molts d’ells amb la cara tapada- i sota es titula “Contra l’abraçada de l’ós rus”. En un to neutre s’afegeix que “els manifestants van bloquejar ahir la seu del Govern ucraïnès a Kiev, en protesta per la decisió de suspendre la integració a la UE per pressions de Moscou”.

El 16 de juny de 2011 la seva portada venia encapçalada per un titular a cinc columnes amb la paraula “Indignant”. En els tres subtítols s’afirmava que “Els anomenats ‘indignats’ agredeixen diputats” i es compara l’acció amb el cop d’Estat del 23-F. En el faldó inferior es destaca la condemna unànime dels partits i s’hi inclou el titular de l’editorial, titulat: “Atac a la democràcia a Catalunya”.

A banda de la diferència en la quantitat d’informació –totalment natural per la diferent proximitat d’uns i altres fets- crida l’atenció que en la portada de 2011 és impossible saber els motius pels quals protestaven davant el Parlament, mentre que en el cas ucraïnès n’hi ha prou amb una línia per resumir el conflicte. També s’informa sobre el bloqueig d’una institució democràtica sense caure en valoracions opinatives, el que sembla que no va ser possible en els fets de la Ciutadella.

El Punt Avui: La informació d’ahir es resumeix amb una fotografia d’una manifestació pacífica –aquí els manifestants van a cara descoberta- i una única frase: “Ucraïna, en ebullició”. Al peu de foto s’especifica que els manifestants són “proeuropeus”.

El 2011 va titular, com La Vanguardia, amb la paraula “Indignant” i va descriure l’acció com un “boicot” i un “setge”, a més de destacar un “rebuig unànime” a l’acció. Al peu de foto s’especifica que “Manifestants increpen les forces policials”.

Tampoc en aquest cas és possible esbrinar els motius de la protesta i –a diferència d’Ucraïna, aquest cop les manifestacions no feien “bullir” el país, sinó que no tenien cap opció de legitimitat en haver generat un “rebuig unànime”.

El País: La portada d’ahir se centra en les conseqüències polítiques de les mobilitzacions –“La protesta a Ucraïna acorrala el Govern de Yanúkovich”- i informa del bloqueig de la seu del Govern. Aquesta nova escalada es deu “a la negativa del President a signar l’acord d’associació amb la UE”. Els actes de violència només apareixen en el segon paràgraf i el tercer es destina a les reaccions dels països de la UE, el que és força comprensible en tractar-se d’un tema internacional.

En canvi, la cobertura de l’acció “Rodeja el Congrés de setembre de l’any passat està enfocada totalment en els fets violents. Tant la imatge –una càrrega policial descrita com “agents detenen un manifestant” com el titular: “La protesta davant el Congrés acaba entre càrregues policials”. Al subtítol es fa recompte de detinguts i ferits i s’explica que “es buscava tancar els diputats a l’hemicicle”.

No s’informa de les motivacions dels convocants fins a l’inici del text i tot queda en un genèric “malestar per les retallades socials”. En cap cas es recorda el suport de part de l’oposició –a diferència del cas ucraïnès. En canvi sí s’explicita que la protesta estava “prohibida expressament per la llei”.

El Mundo: Els fets d’Ucraïna hi són descrits com “una revolució” i s’explica com funciona l’ocupació de l’Ajuntament de Kiev per part de “militants proeuropeus”, ja que des d’allí es proporcionen medicaments, menjar i roba per sostenir “el pols al carrer”. Ni rastre, aquest cop, d’accions violentes.

L’any passat, en canvi, va titular que “La policia, obligada a protegir el Congrés mitjançant la força”. Text acompanyat d’una fotografia d’un manifestant colpejant amb un pal un policia que tractava de detenir una parella que estava al terra. La descripció dels fets torna a insistir en l’acció “defensiva” d’una policia que va ser “agredida” i ressalta que la protesta “no va ser multitudinària”. Tot i això és el mitjà que millor explica les motivacions polítiques de la protesta, incloent “la dissolució de les Corts, la dimissió de l’executiu i l’obertura d’un procés constituent”.

Aquest diari es posiciona clarament en favor dels manifestants ucraïnesos –dels qui amaga les accions violentes i en destaca el aspectes humanitaris- mentre va fer justament el contrari en el cas dels espanyols, als que fins i tot acusa de ser els responsables de les càrregues policials que van patir i que van ser especialment violentes.