Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’acord entre el Govern espanyol i les grans companyies elèctriques per tal d’evitar una pujada dràstica en els rebuts de la llum i endarrerir –un cop més- les compensacions per l’anomenat “dèficit tarifari” obren avui força portades. La més destacada és El Periódico –que també dedica un extens reportatge al tema,- però també La Vanguardia, El Mundo o l’ABC, qui aprofita per elogiar al Govern espanyol per “esmorteir la pujada de la llum”. El País ja va avançar-s’hi destacant el tema diumenge passat.

La notícia té la seva importància, naturalment, ja que implica un augment de preu per a un bé de primera necessitat i és especialment sensible a l’hivern, el problema és que l’enfocament només contempla la versió de les pròpies empreses elèctriques –part interessada en el conflicte- i en alguns mitjans l’executiu de Madrid, ja que haurien evitat una pujada de tarifa a la ciutadania.

En cap moment es qüestiona un concepte tan dubtós com el del “dèficit tarifari”, resultat d’un acord entre el Govern espanyol i les grans elèctriques el 1999 clarament beneficiós per a les segones, i no d’un càlcul independent del cost real de la producció energètica. Només per posar un exemple, el reportatge de El Periódico comença així: “El sistema elèctric espanyol es caracteritza per un dèficit estructural conseqüència d’uns ingressos per la tarifa regulada que no cobreixen els costos. Es tracta d’una pilota que aquest any superarà els 30.000 milions d’euros i que els usuaris paguen a terminis a través de la factura. En resum, l’usuari no finança amb deute el vehicle, sinó el combustible que utilitza per desplaçar-se.”

Però el que el diari presenta com una explicació senzilla i neutra del context no ho és ni molt menys. Nombrosos estudis de diferents institucions i organismes –inclòs el Consell Nacional espanyol de l’Energia– posen en dubte el concepte mateix de “dèficit tarifari” i el tema s’ha tractat en complets reportatges periodístics que han denunciat el funcionament del mercat energètic estatal com un oligopoli en el que és impossible saber el cost real de la producció elèctrica i, per tant, calcular si existeix realment un “dèficit tarifari”.

Un d’aquests reportatges que ha tingut més impacte, emès per La Sexta dins el programa Salvados, va provocar les ires de la patronal energètica i va posar en perill la continuïtat de l’espai dirigit per Jordi Évole.

Molta menys cobertura per a “l’impost solar”

El que no va arribar a les portades, però, va ser l’aplicació de l’anomenat “impost solar” per als productors d’energies renovables per autoconsum. Aquesta era una decisió clarament beneficiosa per a les grans companyies, ja que desincentiva la producció a petita escala, però molt més perjudicial de cara a la seva imatge pública. La mesura va causar molta sorpresa en els mitjans internacionals (1 i 2) i una gran indignació de sectors ecologistes i productors d’energies renovables –que van aportar informes per demostrar l’absurditat de l’impost,- però el seu tractament mediàtic –tot i publicar-se articles molt bons, com aquest– va ser clarament insuficient.

De fet, durant anys, es va acusar les primes a les energies renovables de ser les causants del “dèficit tarifari”. És si més no curiós que ara que aquestes energies no sols no estan subvencionades, sinó que a més estan penades fiscalment, aquest concepte segueixi viu.