Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Detall d'una portada de El Mundo

Amb Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ja desconnectada, comença la cursa per quedar-se les restes del pastís, bàsicament les seves freqüències i –a ser possible- algunes subvencions per elaborar els continguts de servei públic que la cadena pública ja no podrà oferir.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No és cap secret que Unidad Editorial –editora de El Mundo– és una de les empreses més ben posicionades en aquesta batalla. I és en aquest context que només pot entendre’s l’entrevista a Alberto Fabra que el diari destaca avui en portada i que a més es pot llegir en obert al seu web, un fet força excepcional.

L’entrevista pràcticament evita les preguntes incòmodes a Fabra, qui és presentat com un “home afable i educat” que “ha rebut una herència enverinada”. Les preguntes van encadenades per a que Fabra pugui estendre’s en el seu relat, segons el qual l’ERO va ser “una sorpresa” que els va “obligar” a prendre decisions dràstiques. La culpa final és dels sindicats que no van voler negociar i l’oposició s’ha limitat a fer de carronyers polítics aprofitant una situació que no els importava. En cap moment s’intueix un intent de repreguntar sobre les múltiples ofertes sindicals de negociació –la darrera pocs dies abans del tancament de Canal 9– o s’insisteix en el fet que la mala gestió que va conduir a la “inviabilitat” de RTVV va ser generada per governs del PP. De la mateixa manera, no només no es respon a Fabra quan demagògicament xifra en 57 escoles i 60 centres de salut els que permetrà obrir la fi de RTVV, sinó que s’opta per titular que Catalunya i Andalusia els han tancat per mantenir “set canals de televisió”. En l’entrevista no es menciona –per cap de les dues parts- ni una sola vegada que el País Valencià és una comunitat amb llengua pròpia i com s’ha de representar això audiovisualment.

També es permet a Fabra mentir quan assegura que ha mantingut una política de “tolerància zero” amb la corrupció, quan té onze diputats del seu grup parlamentari imputats i un 85% de la seva bancada va signar una petició d’indult per l’ex-alcalde de Torrevella condemnat sense que ell, almenys públicament, hi mostrés cap oposició. I això deixant de banda errades importants, com preguntar a Alberto Fabra, qui mai s’ha presentat a la presidència de la Generalitat –va ser escollit pel partit després de la dimissió de Francisco Camps- si pensava “repetir” com a candidat.

No és la primera vegada que El Mundo surt en defensa aferrissada de Fabra. Fa només cinc dies va destacar la xiulada de treballadors de RTVV a Fabra a la porta del Consorci de Turisme com una protesta “radicalitzada” i destacant gràficament uns cops al cotxe oficial del President. L’article interior començava dient: “les protestes dels treballadors creixen i es radicalitzen com un llevat letal. No arriben al centenar, però fan el soroll d’un batalló en xafarranxo de combat animats pel foc follet de les xarxes socials”.

En canvi, tres dies abans el diari no havia publicat la notícia de la manifestació de milers de persones en defensa de Canal 9 pels carrers de València i Alacant.