Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La mort de dos miners a Súria el divendres passat a causa d’una esllavissada en un túnel ha estat notícia a la majoria de mitjans nacionals i estatals, superant abastament l’impacte local o comarcal d’aquest tipus de fets. La mineria és l’únic sector laboral que aconsegueix aquesta visibilitat i segurament hi ha diversos factors que ho expliquen: és una indústria molt localitzada localment, el que fa que aquestes morts siguin molt sentides per la població afectada –l’Ajuntament de Súria va decretar dol oficial– i també l’alt índex de sindicació dels miners, l’únic sector que convoca aturades de dol a nivell estatal quan hi ha accidents mortals.

Però aquests casos són autèntiques excepcions i els accidents laborals continuen sent una realitat invisible als mitjans i que només apareix en forma de breu en cas de mort –a la premsa local- i quan alguna autoritat publica alguna estadística relacionada. Una invisibilitat similar al que fins fa uns anys tenia la violència de gènere, quan col·lectius de dones va començar a mobilitzar-se per posar el tema en l’agenda mediàtica amb força èxit.

Perquè el drama de Súria només ha servit –en el millor dels casos- per a algunes cròniques sobre com s’ha viscut a la població, mentre la majoria de mitjans han optat per cobrir l’expedient mitjançant un teletip d’agència.

Però el 2012 hi va haver 146 morts en accidents laborals –inclosos en el lloc de feina i els anomenats in itinere, durant el trasllat- a la part dels Països Catalans sota administració espanyola. Una xifra que es pot considerar positiva si es compara amb els 288 que hi va haver fa una dècada i que és la més baixa de tot aquest període. Però en tot cas encara multiplica –per continuar amb l’exemple d’abans- les 15 morts per violència de gènere que hi va haver l’any passat als Països Catalans.

Analitzar els motius d’aquesta evolució positiva supera les possibilitats d’aquest article. En tot cas segurament hi té relació el continu reforç –encara que lent- en l’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995, però també la caiguda de l’activitat laboral des que va començar la crisi, sobretot en el sector de la construcció, un dels forats negres pel que fa a sinistralitat laboral. Només a Catalunya hi va haver 47 morts a la construcció al 2004. L’any passat havien baixat a cinc.