La inconsciència o la “banalitat del mal”

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Vet aquí que cada vegada som més els periodistes que ens trobem en un estat permanent de dissonància cognitiva, un sentir contradictori entre desig i realitat. Som testimonis de l’enfrontament entre dues identitats, la que tant havíem lluitat per construir i la que, sense quasi ni adornar-nos, ens han creat. Intuïm el perill que si aquest sentir es perpetua en excés, pot acabar condemnant la nostra ànima i la de molts professionals.

L’origen d’aquesta dissonància està en l’atac a una de les qualitats més preuades de la condició humana: la capacitat d’elecció. Un valor tant fonamental com vulnerable. En ell rau l’esperança d’una societat justa, de la igualtat d’oportunitats. Però en el seu vessant més corruptible també s’hi amaga l’ambició per dominar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

No és casualitat que disciplines com la psicologia, la filosofia, la sociologia o el dret s’hagin ocupat d’estudiar-ho. Els més sofisticats mecanismes de control es basen en la reducció del ventall d’oportunitats de les persones, repercutint, així, en la seva capacitat d’elecció. I aquest és l’atzucac en el qual cada vegada s’hi troben abocats més periodistes.

Els responsables són mestres de la “banalitat del mal”. Exemples vius del concepte de Hannah Arendt, un terme que fa referència a aquelles conductes que tenen lloc en un sistema de regles de forma irreflexiva, sense prestar atenció als possibles efectes derivats. El rol és el més semblant al d’un buròcrata, el qual actua d’acord amb les condicions del sistema sense plantejar-se ni el perquè ni tampoc el resultat.

I el cert és que la conjuntura que envolta els periodistes no és poc alarmant. El context actual no deixa de generar-nos dilemes ètics constants. Al clàssic joc d’interessos, s’hi afegeix avui l’aferrissada lluita per la supervivència del sector i la incertesa d’un futur que passa per endinsar-nos en el ciberespai líquid, el qual posa permanentment a prova els límits, l’adaptabilitat i la solvència dels projectes periodístics.

Enmig d’aquest context convuls, no són pocs els fils que intenten estirar als professionals cap al món feliç d’Aldous Huxley. I qui no se sent temptat de deixar-se estirar a canvi d’un sou? Els qui els tiben són subjectes emmirallats amb la producció massiva i la maximització dels beneficis. Són partidaris de la renúncia del pensament crític al servei d’un model que fa temps que va deixar de pensar en el seu motor: els periodistes.

La inconsciència o la “banalitat del mal”. Vet aquí les seves armes. Res, però, que no es pugui combatre amb consciència i lucidesa. I és precisament aquest bàndol el que ara ens pertoca defensar als periodistes. Només així podrem començar a desarmar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.