Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Foto: APM

La publicació, el dijous passat, de l’Informe Anual de la Professió Periodística 2013, editat per l’Associació de Premsa de Madrid però amb una cobertura estatal, deixa algunes dades especialment preocupants. Una d’aquestes és que el 79,3% dels periodistes enquestats –1.748 arreu de l’Estat espanyol- afirma haver rebut alguna pressió per modificar el contingut o l’orientació d’alguna informació. Entre els pressionadors, els més habituals –fins a un 76,1%- serien l’empresa o el cap del periodista, mentre que només un 23,1% serien instàncies polítiques i un 16,9% anunciants del mitjà.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El percentatge de professionals que admeten haver rebut pressions ha crescut 5 punts en només un any, el que podria ser un indicador dels graus de precarietat i mal·leabilitat que està assolint el sector. En una valoració de l’1 al 10 sobre la independència que tenen els periodistes a l’hora de desenvolupar la seva feina, la nota mitja és un 4. El 2012 va ser un 4,1. L’enquesta no pregunta en quins temes eren més habituals les pressions.

Pel que fa a la confiança en els propis mitjans, un 56,4% dels periodistes hi confia “a mitges” i un 6,1% “en absolut”. La nota mitjana que obtenen en relació a la confiança informativa és un 5,16%, més baixa encara que la que els ciutadans espanyols tenen en els periodistes –la pregunta més similar de les que fa el CIS,- que és d’un 6,43%.

Una altra dada rellevant de l’enquesta és els principals problemes que té la professió segons els propis afectats: el 49,6% pensa que és l’augment de l’atur i la precarietat, un 12,6% la manca d’independència política o econòmica dels mitjans i un 12,2% els baixos salaris.

L’informe de l’APM és molt més extens i valora moltes altres qüestions, sobretot la pèrdua de llocs de treball i el tancament d’empreses en el sector, que quantifica en 11.151 i 284 respectivament des de 2008. També permet saber que el gruix de periodistes i professionals de la comunicació –tant assalariats com autònoms- cobra entre 1.000 i 2.000 euros per la seva feina; mentre que un 20,2% dels autònoms guanya entre 600 i 1.000 i un 15,9% menys de 600. El sector dels autònoms no només és el més precari, sinó també el pitjor retribuït dins el sector. La discriminació sexual el percep a l’hora d’ocupar càrrecs directius i en la caiguda de dones en els trams salarials més alts.

Com a apunt positiu hi ha un capítol dedicat a l’emergència de nous mitjans impulsats pels propis periodistes. L’APM en comptabilitza fins 297 a tot l’Estat, però reconeix que aquesta xifra podria ser “un 30% més alta”.

Informe silenciat?

La presentació de l’informe ha passat força desapercebut a la majoria dels grans mitjans. La majoria dels que se n’han fet ressò –diaris locals o provincials- han publicat un teletip d’EFE on se centra en la situació laboral –el mateix informe posa el focus en aquesta situació- i ignora els apartats sobre pressions o independència professional. Només algunes excepcions –com El Heraldo de Aragón o La Marea– inclouen aquestes dades.