Enquestes, per a què?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’anunci de l’acord de la majoria dels partits del Parlament fixant, dijous passat, la data i la pregunta de la consulta va fer que la practica totalitat dels mitjans de comunicació, tan a Catalunya com a Espanya enquestessin a les seves audiències sobre aquest fet. Les versions digitals de molts mitjans convencionals, però també la premsa digital, acompanyaven la informació de les hores posteriors a l’anunci fet pel President Mas, preguntant als respectius lectors si l’estat havia d’autoritzar o no la consulta, si aquesta s’havia d’impedir o no, si s’arribaria a fer o què respondrien a les dues preguntes que es formularan el dia 9 de novembre de 2014, quan se celebri el referèndum.

La participació en aquestes enquestes es comptava, en el moment d’escriure aquestes ratlles, en uns centenars de milers de respostes i els percentatges eren ben diferents segons la línia editorial de cada mitjà. Fins aquí, no hi hauria cap diferència amb el que passa a les enquestes que fan cada dia els mitjans.

Però el que les feia diferents és que aquell dia, l’opinió pública mobilitzada va orientar els resultats de les enquestes, en un sentit diametralment oposat a la ideologia que defensen els mitjans espanyols que les van publicar o no eren tan favorables com devien esperar, al posicionament que, de fa temps, han pres, davant de la consulta catalana.

Els dos diaris que demanaven si els seus lectors votarien a favor d’una Catalunya estat i si el volien independent, com El País o el Mundo, es van trobar amb la sorpresa que, en el primer cas, el Sí i Sí, superava amplament (60% a 40%), el No i en el segon cas, la previsible reacció en contra d’aquestes possibilitats, va ser molt més ponderada del que es podia esperar. (40% a 60%). En la seva particular enquesta, l’ABC demanava  si s’havia d’actuar contra “el desafiament de Mas” i la resposta no va ser, tampoc tot l’unànime que aquest mitjà podia preveure. Potser per això, quan intentaves votar que No, et deia que ja havies votat.

Però la manipulació més descarada de les enquestes d’aquell dia va ser la del diari “La Razón”. Aquest rotatiu preguntava: “Creu que el govern ha de prohibir la celebració de la consulta independentista catalana?” i la majoria de respostes dels usuaris era un “No”. Davant d’aquest fet inesperat, van decidir canviar la pregunta de l’enquesta per aquesta altra: “Creu que el govern ha de permetre la celebració de la consulta independentista catalana?”. Però no van començar una nova enquesta sinó que van aprofitar les respostes de la primera pregunta, de manera que els qui, majoritàriament havien votat en contra de la prohibició, es trobaven votant perquè no es permetés. Al final, potser perquè va començar a córrer per les xarxes, la brama del que estava passant, van començar una nova enquesta preguntant si: “Creu vostè que la consulta s’acabarà celebrant?”

Ja fa temps que se sap, que les enquestes dels mitjans es decanten cap a un costat o cap al contrari en funció de la capacitat de mobilització que tinguin els partidaris i els detractors de la qüestió plantejada i l’èxit que aconsegueixin amb la crida que facin a les seves amistats a través de les xarxes socials. Em compto entre els que més d’un cop hem estat interpel·lats a participar en enquestes i hem votat i fet córrer la veu, per canviar el sentit d’una enquesta desfavorable, sobretot quan es demana sobre el present i el futur polític de Catalunya. Arribats a aquest punt, em demano quina raó és la que empeny als mitjans a publicar enquestes i als seus lectors a seguir responent-les i a fer proselitisme per influir en el resultat final. No hi veig cap motivació demoscòpica amb base científica i tampoc crec que serveixi per alimentar el cofoisme dels que les guanyen, tret que vulguin autoenganyar-se. Declaro la inutilitat d’aquest tipus d’enquestes i a partir d’ara penso emmarcar-les en el terreny del joc, del divertiment i és, només amb aquesta voluntat, que seguiré donant el meu vot, com una competició en la que em ve de gust veure com guanyen les postures que defenso i res més que això.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.