Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’ordre del Tribunal Suprem espanyol per a que es compleixi la seva sentència de fa un any i es tanquin de forma immediata nou canals de televisió –tres de AtresMedia, dos Mediaset Telecinco, Unidad Editorial i Net TV- ha fet saltar a les pàgines dels diaris una crisi larvada des de fa molt de temps. La pròpia tranquil·litat amb el que s’ho han pres els afectats –amb una cobertura més aviat discreta– fa pensar que, a pesar de la seva immensa capacitat de pressió, les grans empreses mediàtiques ja tenien coll avall la pèrdua de canals.

Una sentència similar, per cert, a la que va emetre el mateix TS el setembre del 2012 i que anul·la 42 llicències de TDT valencianes i que encara no s’ha fet efectiva.

A més, la decisió del Suprem arriba la mateixa setmana que Intereconomía es troba aturada per una vaga de deu dies, la primera que afecta d’aquesta forma una televisió privada, i just després de saber-se que la Conferència Episcopal espanyola acaba de rescatar el seu canal, 13TV, després que aquest hagi perdut 25 milions d’euros.

Aquesta crisi, però, no es nova sinó que haurien de buscar-se els seus orígens en la pròpia distribució de llicències de la TDT, quan –irregularitats administratives al marge- va optar-se per concentrar totes les freqüències en uns pocs grups mediàtics i distribuir-les seguint criteris de clientelisme polític.

Un “pecat original” que s’ha traduït en una pobra oferta televisiva, de baixa qualitat i escassa pluralitat. I amb l’arribada de la crisi i la conseqüent caiguda de la inversió publicitària també en una insostenibilitat econòmica, segons reconeixen experts i nombroses veus del propi sector.

Això ha acabat suposant el tancament de molts dels projectes inicials, encara que les empreses responsables no han tornat les freqüències, sinó que les han arrendat a multinacionals que es limiten a doblar –al castellà- programes enllaunats i projectes tan allunyats del servei públic com ho poden ser les “telebotigues”. Unes conseqüències que Mèdia.cat ja va avançar en un informe sobre la concessió de les llicències televisives als Països Catalans al març del 2010.

Des de llavors, però, el sector ha continuat una cursa cap endavant, limitant la seva necessària reestructuració a una mera concentració empresarial –fins tornar al duopoli de facto de l’època analògica- i pressionant a través de la patronal UTECA i els seus altaveus mediàtics als mitjans públics per a que es retiressin del mercat publicitari o, fins i tot, que baixessin la persiana. Objectius aconseguits en el cas de RTVE i RTVV respectivament.