La vida del salmó

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La mort de Nelson Mandela ha convertit durant uns dies Sud-àfrica en un pol d’atracció mediàtica tant justificada com inusual. És el desplegament per magnetisme. És a dir, un gran nom o esdeveniment –convertit en marca editorial- i les empreses comunicatives decideixen propagar esforços; fer programes especials, augmentar i modificar l’espai habitual i enviar redactors al lloc dels fets. Hi ha però, qui decideix anar a la contra. Aquesta és la història i l’historial de Jerome Delay.

Vaig descobrir el nom del fotògraf francès gràcies a una piulada del (recomanable) periodista Xavier Aldekoa -“Jerome Delay, fotógrafo base en Sudáfrica, estaba en Rep.Centroafricana cuando murió Madiba. Decidió quedarse allí…”-. Aldekoa fa anys que viu i treballa a Sud-àfrica, coneix bé el terreny i és un dels que van patir la invasió mediàtica el passat 5 de desembre. Sap el que diu quan sintetitza sobre Delay. Amb la mínima inquietud que suposa remenar des del sofà –on arriba el wifi-, vaig indagar sobre el fotoperiodista i la feina que està fent aquests dies a la República Centre-africana. Res ha tornat a ser com abans. Principalment per la reveladora cruesa de les seves imatges, aterradores, espantosament bones.

D’altra banda però, el gest de Delay convida a la reflexió. La seva és la tàctica del salmó, nedar a contracorrent, malgrat que això no et fa precisament la vida més fàcil. Sí que la fa però, més interessant. I periodísticament, més rica. Buscar, escriure, immortalitzar el que passa fora de l’abast de les agendes, on els mitjans no s’atreveixen a enviar-hi ningú, lluny d’on mira el món; rebel·lar-te per ser més just i honest amb el teu ofici. Això és el que et fa diferent. I en un context tant homogeni, l’atreviment i la diferència són un factor clau. Aquest conflicte, el de l’equilibri, els mitjans fa temps que l’han perdut si és que l’havien arribat a tenir mai. Estar a l’alçada de les circumstàncies quan l’actualitat ho demana a crits, sí, indiscutiblement, però també quan ho fa en silenci.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.