Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

És possible fer un resum de l’any en menys d’un minut i mig? Sí, tot és posar-s’hi. Google ho ha fet, i molt bé, per cert en el seu Zeigest. És una peça dinàmica en format vídeo, emocionant, gens embafadora i blanca, molt blanca, marca de la casa. No hi trobem un recull de notícies, curosament seleccionat en una taula de redacció pel seu interès i transcendència, sinó un relat que espetega en un muntatge que descriu perfectament el signe del temps, també en la nostra professió, i que suma a notícies i efemèrides, històries personals, vídeos virals i escenes, diguem-ne, inspiradores. Són els continguts més cercats de l’any.

Google s’explica amb la sintaxi del sentiment i l’empatia i se serveis d’una èpica domèstica, que és la que funciona millor a través de les nostres successives pantalles. Hi ha una ideologia discreta, però no per això menys eficient: l’atomització del context, la disrupció com a eina d’entreteniment, els problemes i reptes col·lectius en històries personals… i search on, ‘continuï jugant’. Dels criteris editorials, als criteris de la mètrica.

…Doneu un cop d’ull als apartats d’articles més vistos, enviats i comentats dels nostres diaris i hi trobarem també algunes d’aquestes històries frívoles que han ocupat el Zeigest de Google. Si les nostres prestigioses capçaleres fessin un resum de l’any a través d’aquests continguts amb major potencial de ‘click’ no en sortiria un producte molt diferent!

En realitat, hi ha un núvol de continguts altament emocionals (perquè ens indignen, perquè ens provoquen una curiosa morbositat, perquè ens fan riure) que es mou com un virus entre vells i nous mitjans, i en els nostres time lines. En la lluita pel ‘click’ hi competeix tothom, del vell periodista a l’emprenedor de Silicon Valley. Els mitjans tradicionals ja no volen (no poden) ser només el lloc on la gent s’informa, sinó que s’han de reivindicar com el lloc on es passa l’estona, on passa una ‘bona’ estona.

El resum de l’any de Google ens recorda amb drings i lluentons que és normal passar de l’èpica del puny alçat de Mandela al ball d’una noia enfadada amb el seu cap en una oficina deserta, a mitjanit. Ens recorda, de fet, que tots ens hem googlelitzat i també els mitjans que en la cerca de la pàgina vista han fet d’altaveu d’aquests continguts -autèntic fast food, artificial, però addictiu. Google ho sap, nosaltres també.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.