Síria s’ha convertit en l’autèntic forat negre a l’hora d’analitzar les xifres de periodistes assassinats arreu del món. Amb 15 morts, el país àrab encapçala el rànquing mundial, seguit per l’Iraq, amb 13, Pakistan, Filipines i Índia, amb 10 cadascun. Tot segons les dades que anualment ofereix la Federació Internacional de Periodistes (FIP).

Amb tot, hi ha motius per a l’esperança. Durant el 2013 han mort per causes violentes 108 professionals de la comunicació –la llista inclou tot tipus de treballadors de mitjans- a les quals caldria sumar-ne 15 més en accidents laborals. El 2012 aquestes xifres van ser 121 i 30 respectivament. Una reducció d’un discret 10% en el cas dels assassinats i bastant més espectacular en el cas de les morts accidentals.

Síria mateix és un exemple clar de la reducció de la mortalitat, ja que s’han passat de 33 a 15, encara que les males notícies són que els atacs mortals han estat parcialment substituïts pels segrestos –amb una trentena d’informadors retinguts ara mateix- i que els periodistes internacionals han començat a ser, per primer cop, objectiu no només de les forces governamentals sinó també de les insurgents.

També arriben dades força positives d’un altre país en guerra, Somàlia, on els assassinats s’han reduït de 18 a set. En canvi les xifres són força pitjors a Iraq, on pràcticament s’han triplicat –de cinc a 13, cinc d’ells en un mateix atemptat– a pesar que continua la invisibilització de la guerra, i Egipte, país que ha patit un cop d’Estat el 2013 i que ha passat d’un periodista assassinat a sis.

Per regions, la millora més significativa prové d’Amèrica Llatina. Els dos països més negatius del continent, Hondures i Mèxic han experimentat una notable millora. I de les 20 morts que van sumar el 2012 han passat a tres i dos respectivament. D’aquesta manera, Hondures ha deixat de ser el més perillós del món per a l’exercici del periodisme.

En canvi l’Àsia n’és l’altra cara de la moneda. Pakistan continua sense baixar la xifra per segon any consecutiu i amb 10 assassinats per cada país, Filipines i Índia es converteixen en els països sense conflicte bèl·lic més perillosos per al periodisme. En ambdós casos l’increment de la violència contra els informadors es vincula al crim organitzat i a la corrupció, que tractarien de callar les veus molestes. El més flagrant és el cas del país insular –amb els mateixos assassinats que Índia, un país amb 11 vegades més població- on s’han fet tristament famoses les motocicletes que els sicaris empren en els seus crims.