Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquesta setmana hi ha hagut dos escàndols internacionals relacionats estretament amb empresaris catalans, però tot i això els mitjans del país han optat per obviar o minimitzar –quan no silenciar directament- els noms de les empreses i persones directament implicades en les seves notícies.

El primer dels casos és la negativa de l’empresa tèxtil catalana Mango –propietat d’Isak Andic, la segona persona més rica dels Països Catalans segons la revista Forbes– d’indemnitzar les víctimes de l’ensorrament de la fàbrica de Phantom Tac a Bangla Desh l’abril de l’any passat. Treballadors de l’empresa i nombrosos testimonis vinculen la firma catalana amb l’edifici on van morir 1.100 persones, però aquesta nega que hi tingués contractes i no ha volgut participar en el fons internacional de 40 milions d’euros creat per diferents empreses tèxtils.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La notícia va ser portada del New York Times el 31 de desembre en un ampli reportatge signat des de Parets del Vallès i centrat específicament en el paper de Mango. A pesar del seguiment que hi ha habitualment quan un gran mitjà anglosaxó es fixa en el nostre país, només alguns blogs i mitjans alternatius van fer-se ressò de la notícia.

El nom de Mango ja va ser omès de les informacions de l’enfonsament de la fàbrica el 24 d’abril del 2013, quan la majoria de mitjans van preferir no esmentar la implicació de l’empresa catalana i altres van optar per retirar-ne el nom tenint en compte només el comunicat corporatiu on es desvinculava dels fets.

Qui és Sacyr?

L’altre nom que ha passat per alt a pesar d’un enorme escàndol mediàtic és el de Demetrio Carceller. Carceller és el propietari de l’onzena major fortuna dels Països Catalans –encara que algunes fonts eleven encara més el seu patrimoni- i encara que és conegut com l’amo de Damm, els seus negocis abasten molt altres sectors, com la restauració, l’alimentació o les benzineres. És també principal accionista i Vice-president primer de Sacyr, la multinacional de la construcció que s’ha vist envoltada en un escàndol per aturar les obres de l’ampliació del Canal de Panamà.

A pesar de la importància de Carceller a penes cap gran mitjà del país l’ha nombrat a l’hora d’informar sobre els problemes de Sacyr a Centreamèrica i només El Periódico va incloure un tímid Qui és qui a Sacyr on se’l nombra a ell i la seva relació amb Damm. Però ningú va optar per construir-ne perfil complet de la dinastia, com aquest de setembre passat, i que relata l’imparable ascens d’una família egarenca amb orígens aragonesos, vinculada a la fundació de Falange i que va arribar a les màximes quotes de poder durant els anys més foscos de la dictadura franquista.

Els fets van coincidir, a més, amb l’arxiu de la seva causa per encobrir un presumpte delicte de blanqueig de diners i frau fiscal per part del seu pare –que continua imputat,- ja que ambdues històries van publicar-se els 2 de gener. A pesar d’això, pràcticament cap mitjà va relacionar-ne el personatge. Per posar només un exemple, una cerca a l’hemeroteca de l’Ara permet descobrir que no coincideix cap article amb els noms Sacyr i Carceller.

Una dificultat dels mitjans a l’hora de publicar noms propis d’empreses i empresaris implicats en escàndols que Mèdia.cat ja ha certificat altres vegades, com per exemple en el cas dels bancs implicats en desnonaments.