Molts mitjans i periodistes han criticat la nefasta política comunicativa del ministeri d’Interior espanyol que va anunciar la detenció de “presumptes membres d’ETA” abans que aquestes es produïssin. Alguns, com El Mundo, fins i tot asseguren que aquesta errada va permetre als detinguts “destruir proves” abans de l’arribada dels agents de la Guàrdia Civil.

Aquesta crítica no ha impedit, però, als mateixos mitjans, creure’s incondicionalment la versió del ministeri, fins i tot quan aquesta era manifestament contrària a molts dels fets ocorreguts durant les darreres setmanes. En molts casos, els mitjans fins i tot han anat més lluny de la versió oficial, que almenys incloïa la paraula “presumptes” en el seu encapçalament.

Aquests són alguns dels apunts que farien difícilment creïble –almenys sense contrastar-la o matisar-la- la versió d’Interior:

1.Els detinguts eren l’enllaç entre els presos i la direcció d’ETA: És possible, però en tot cas aquesta no és una investigació nova, sinó que el 2010 ja van practicar-se detencions per aquest mateix motiu i el sumari continua sense tancar-se ni produir-se el judici. De fet, alguns dels detinguts d’ahir, com Arantza Zulueta o Jon Enparantza, també ho havien estat llavors i van passar per presó provisional abans de ser alliberat en espera del judici. No caldria preguntar-se per aquestes investigacions ja obertes abans d’aplaudir noves i espectaculars operacions que poden quedar de nou empantanegades als tribunals?

2.Els detinguts controlaven els presos: Mesos després que el col·lectiu de presos bascos acceptés les solucions individuals i la legislació penitenciària, exactament quin era el control exercit per aquests advocats? Realment és creïble que aquesta decisió va prendre’s contra el seu criteri si tenien un “control ferri” sobre el col·lectiu?

3.S’evita el retorn dels atemptats: Algunes informacions van més enllà i acusen a alguns dels advocats detinguts de marcar objectius o de voler el retorn de l’activitat d’ETA. Dos anys i dos mesos després de l’anunci per part d’ETA de la seva renuncia a la violència, les prediccions que l’independentisme basc optava únicament a les vies polítiques s’han complert puntualment mentre han fracassat totes aquelles que apuntaven a una estratègia de rearmament i retorn a l’activitat armada. No caldria preguntar-se ja si aquesta tesi és encara creïble?

4.Els detinguts van organitzar l’acte de Durango de dissabte passat: Tenint en compte que eren els interlocutors formals amb el col·lectiu de presos i que van sortir a les fotografies de l’acte, no cal cap investigació policial per corroborar-ho, però tractant-se d’un acte legal i mitjançant el qual va refermar-se l’aposta dels presos i ex-presos per les vies estrictament polítiques, no és contradictori això amb els perfils que aquestes persones optaven pel retorn a les armes?

5.Ni una sola font identificada: Tots aquests reportatges es basen en declaracions de fonts “ben informades”, sigui de la investigació, però també de declaracions de presos que mai s’identifiquen i mai s’explica com s’ha tingut accés a la informació. No hi ha un abús de les fonts confidencials sense contrastar?

I sobre el tema de les filtracions a mitjans d’informació fins i tot prèvies a les detencions, recordar que ni tan sols és la primera vegada que passa.