I la reforma empresarial?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Recomano seguir la feina del Comitè d’Empresa d’El Periódico, així com de les altres publicacions del Grupo Z. Va ser el primer en utilitzar les xarxes socials per a posar llum i taquígrafs a les negociacions sobre les condicions laborals, una pràctica que ara s’ha generalitzat. També va ser la primera –i fins jo sé única- redacció en fer una vaga en solidaritat amb la seva rotativa, ja que van entendre que si es debilita el grup, a la llarga també es debilita la seva empresa i per tant en perilla la feina.

Ara mateix es troben immersos de nou en una lluita contra una retallada salarial. A més de les vagues de signatures i horaris i de demanar el posicionament públic dels col·laboradors mediàtics del diari han obert un blog des d’on discuteixen que com pot ser que l’empresa on treballen vagi tan malament i en canvi el patrimoni personal del seu propietari vagi tan bé i on proposen solucions “entre tots” –parafrasejant la campanya de periodisme participatiu endegat per El Periódico– a la situació.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Recomano seguir aquest blog perquè crec que entra de ple a qüestionar alguns dels punts centrals de l’actual debat ideològic: No és possible parlar de “remar junts” ni “d’esforç compartit” sense transparència, ni participació ni una assumpció proporcional de responsabilitats i sacrificis. Que no es tracta de decidir si es retalla per aquí o per allà, sinó que cal canviar de model –en aquest cas d’empresa de comunicació- si es vol fer sostenible el sistema.

I l’evolució lògica d’aquesta línia de pensament porta a descobrir que després de 30 anys de reformes laborals potser ja tocaria fer una reforma empresarial que impedeixi la descapitalització d’empreses rendibles i l’especulació amb patrimonis construïts amb la feina de molta gent i de la que en depèn la seva subsistència.

Per això, al meu entendre, les retallades salarials només són acceptables en cooperatives on els comptes són clars i les responsabilitats compartides. Aquest discurs que assegura que “és que no hi ha més remei perquè no hi ha ingressos” no serà creïble mentre hi hagi interessos personals inconfessables més importants que el bon resultat de l’empresa i patrimonis ocults ves a saber on.

Al final, a canvi de tot el patiment generat per aquesta crisi, l’únic que n’estem traient és un qüestionament cada cop més gran de l’actual model econòmic i empresarial. Ara, per passar del pla teòric al pràctic caldrà alguna cosa més que bones idees, un blog i un trending topic. Però això ho deixarem per a un proper article.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.