La col·laboració entre mitjans, també

Les capelletes és un dels mals endèmics en molts diversos sectors nostrats, ja sigui en política, en associacions veïnals, socials, etcètera. I, en el periodisme i els mitjans de comunicació no hi ha l’excepció. Per què hauria de ser-hi, no? Què tenen aquests que no tinguin els altres per no caure en l’error? Res d’especial. Per tant, el mirar-se el melic, l’ocultar informació perquè no se t’avancin, el no parlar dels altres per no fer el joc a la competència, el no compartir, en definitiva, és el pa de cada dia en el món dels mèdia de casa nostra.

Potser el què hauríem de fer és substituir les capelletes —que no ens porten enlloc— pels nínxols, molt més profitós des del punt de vista de rendibilitat de negoci. I, tot plegat lligar-ho amb la col·laboració. Perquè una de les millors vies que veig per tirar endavant amb els mitjans de comunicació catalans és la de col·laborar, compartir, coordinar-se entre ells i arribar a acords amb d’altres mitjans d’altres països.

La col·laboració entre mitjans encara està poc aprofitada, i ens enganyaríem si ho consideréssim deixar-se prendre part del pastís. Una col·laboració ben feta pot reduir despeses, pot crear inèrcies positives, pot ajudar-nos a arribar de la millor forma on actualment arribem de mala manera.

Existeixen diversos casos d’èxit de col·laboració interna en mitjans com Vilaweb amb els canals que va creant, i de col·laboració externa entre l’Ara i el New York Times o entre El Temps i Der Spiegel, per mencionar-ne alguns. Però, encara se’n podria treure molt més de suc. Col·laborar, compartir continguts, serveis, experiències, pot ajudar molt, tant al negoci com a la qualitat dels continguts que s’ofereixen.

Si aconseguim alliberar-nos de les capelletes, treballem bé els nínxols on som bons (o els millors) i creem sinergies entre mitjans i periodistes, crec que farem un gran favor a la professió i a la seva gent, i al productes final.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.