La majoria de mitjans de comunicació s’han fet ressò, avui, del darrer informe de l’agència de qualificació estatunidenca Moody’s sobre l’estat de l’economia espanyola, encara que només La Vanguardia ho ha destacat en portada, extrem al que no ha arribat ni els diaris de Madrid.

L’informe parla de força coses: la situació de “recuperació dèbil” de l’economia de l’Estat espanyol, el risc de deflació, els llasts de l’atur, el deute i la manca de crèdit… Però la gran majoria de notícies han estat enfocades en una direcció similar: La independència de Catalunya és un gran risc per a la recuperació econòmica.

Aquestes a més es limiten a resumir el contingut de l’informe, donant per descomptat que aquest és rellevant i que la institució que l’ha elaborat és solvent per a publicar dades d’aquest tipus. Una descontextualització que, encara que sigui per les rutines de producció, s’ha produït també a mitjans propers a les tesis sobiranistes.

Convindria preguntar-se –abans de publicar un teletip així- quina és la credibilitat de Moody’s a l’hora d’elaborar una predicció econòmica. Aquesta agència no només ha estat declarada pel Congrés dels EUA com una de les culpables directes de la crisi financera desencadenada el 2008, que no només no van saber preveure, sinó que van contribuir a crear amb la qualificació de màxima solvència als productes subprime i altres hipoteques escombraria. Tot dins una estratègia per augmentar els beneficis de l’empresa i les bonificacions dels seus directius.

Però n’hi ha més. A l’Argentina, durant els governs de Carlos Menem a la dècada dels anys 90, van mantenir en un alt nivell de confiança el deute d’un país que poc després faria fallida de forma escandalosa. En canvi, durant els governs de Cristina Fernández, amb una economia en clara recuperació, les seves qualificacions van mantenir-se com les segones pitjors d’Amèrica Llatina. Una situació que la investigadora argentina Patricia Rivas explica pel “biaix ideològic d’aquestes empreses”, que premiarien sempre una orientació més neoliberal, siguin quins siguin els resultats econòmics finals.

A Islàndia, Moody’s va rebaixar-li el deute a bonus escombraria l’abril de 2010, just poques setmanes després que la població rebutgés en referèndum assumir públicament del deute contret pels bancs privats. Un fet que al país es va interpretar com un acte de represàlia.

El juliol del 2011, la degradació de la qualificació del deute portuguès, així com de les seves principals empreses fos quina fos la seva situació, va arribar a ser acusada, per part de la Unió Europea de “maniobra especulativa”. En aquella ocasió, hi va haver una important mobilització contra Moody’s, els servidors de la qual van arribar a caure pels atacs informàtics d’internautes portuguesos.

També a l’Estat espanyol va ser habitual qüestionar la credibilitat de Moody’s, inclosos les grans mitjans com El País o El Mundo, cada cop que rebaixaven la qualificació del deute públic. Una pràctica que sembla que s’hagi perdut.