Perio-què?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’altre dia a la Mariló Montero se li va veure el tanga en directe. No, no m’ho ha explicat cap amic ni tampoc no ho he sentit a la cua del forn. Ho he llegit al diari. Sí, sí. Es veu que ho comentaven per Twitter, que de vegades és només una excusa per a tirar del recorrent “La xarxa bull”, sigui què sigui que hi hagi dins l’olla.

El cas és que, com que Twitter n’anava ple, alguns diaris van decidir parlar-ne. Si més no a les respectives versions digitals. Desconec si també en van fer peça a les edicions en paper. No he sabut veure-ho. Però no seria la primera vegada que notícies d’aquest caire tenen un espai a l’edició digital d’un diari que mai no ho publicaria en paper. Aquella doble vara. I el “tot per l’audiència”, d’això ja en vaig escriure.

Obro parèntesi. La Mariló Montero és la presentadora del magazín dels matins de Televisió Espanyola. Que amb aquests titulars tan poc autocentrats sembla que tothom hagi de saber qui és. Satèl·lits que fan voltes… a Madrid. Tanco.

No us penseu que són articles banals que es limiten a explicar que la imatge va causar rebombori a la xarxa, no, i ara! També donen explicacions: els focus, que resulta que eren molt potents i van jugar una mala passada a la presentadora. El tema dóna per especular i tot sobre la intencionalitat de la protagonista. Tant se val.

Anem als comentaris, va! Que xalarem. Anònims, noms de pila, pseudònims. Fotent-li pel boc gros. Uns que se la farien, altres que amb prou feines poden esbufegar, i els de més enllà que els surt el poeta de bastida que porten dins. Les millor declaracions, les que han superat el llindar. Perquè hi deu haver algun filtre, oi?

És només un exemple, en podria haver triat qualsevol altre. Com “la foto de Ronaldinho amb cinc dones a la piscina causa furor a la xarxa” de l’altre dia. Només un exemple. De notícies sorgides del simple fet que un gruix de persones en parla a les xarxes socials, i amb comentaris de tota mena de lectors que es cobreixen amb pseudònims. Històries fetes a partir de comentaris de bar i complementades amb més comentaris de bar. Fa poc, un col·lega avesat als jocs de paraules em va deixar anar: “Perio-què? Perio-shit-me.” Sense menystenir les converses de cafè, destriant el gra de la palla. S’entén, oi?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.