El Regne d’Espanya: genocida lingüístic

De la Sènia al Segura el silenci mediàtic en català ja és un fet. El Regne d’Espanya, ara via el PP, ha obligat, manu expedient, a tancar les emissions de Catalunya Ràdio, després que les de TV3 ja van emmudir fa un temps (a banda de Canal 9 i tota la resta). Uns quants milions de catalans del sud ja no es poden informar de les coses que passen –ni bé ni malament– en llur pròpia llengua.

No sé com el designen en d’altres contrades aquest fer, però a casa meva sempre n’hem dit genocidi, en aquest cas lingüístic, una forma d’aculturació, d’etnocidi cultural, que bé per la força de les armes o del capital que les ha suportades (o de totes dues alhora, també), s’ha practicat i es practica històricament als territoris colonitzats (recordeu, ai las!, les Cròniques colonials de l’enyorat Manuel de Pedrolo [El Llamp, 1982]).

El nazi Ramón Serrano Súñer, el «cuñadísimo», ja va prefigurar gran part d’aquest genocidi quan preconitzà, a través d’un pla preparat a consciència, l’eliminació física de, pel cap baix, un milió de catalans. Per bé que no va aconseguir-ho del tot, els famosos, i encara no retornats al cent per cent, Papers de Salamanca, en són la prova vivent: cent-seixanta tones de documents que servirien per elaborar, a través de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (1938-1977), tres milions de fitxes, des de 1940 fins a 1958, que es van utilitzar en la repressió contra ciutadans, entitats, institucions i, és clar, mitjans de comunicació.

Per exemple: Ràdio Associació de Catalunya (RAC), nascuda l’octubre de 1924, amb seu a la Rambla de Barcelona, va ser ocupada per les tropes feixistes el 26 de gener de 1939 i es convertí, immediatament, en Radio España (que posteriorment, anant i venint des de Radio Reloj a Onda Cero, acabaria en mans de la Cadena SER). De ser catalana a ser espanyola manu militari.

Vet aquí, doncs, la cançó de l’enfadós, que ara esdevé aquest immens silenci a les terres del País Valencià, aquest buit al dial, desert, inoïble, mut. No ens podem permetre tanta ignomínia!

[Per cert: sabíeu que Radio Intercontinental, que fundà el nazi Ramon Serrano Súñer al 1950 (igual com funda l’agència EFE, efa de Franco), i que emet arreu, és propietat del Grupo Intereconomía, fusionada ara amb altres emissores sota el nom de Radio Inter?]

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.