Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar els primers pressupostos de la legislatura, després d’haver-se prorrogat els de 2012 durant tot un any. Uns pressupostos amb importants repercussions en el funcionament dels serveis públics que depenen de la Generalitat.

Però tot i així, la cobertura dels diaris impresos a Barcelona s’ha centrat en la vinculació entre aquests i la consulta, un acte pel qual només hi ha previst destinar-hi 5 milions d’un total de 31.862 milions, un 0,015%.

És evident que la consulta serà la cita política més important de 2014, però no serà l’única ni això evitarà que aquests pressupostos tinguin influència directa en molts altres sectors i serveis de la Generalitat. I quines són les seves principals novetats?

Doncs fa difícil de saber-se llegint els diaris. Via El Periódico podem saber quina és la xifra total dels pressupostos i que aquesta pugen un 0,6%, encara que dos terços de l’increment queden absorbits pel pagament d’interessos. A més, se sap que s’aprovaran una trentena de nous impostos com “la recuperació d’alguns trams de l’impost de successions, es crea l”eurovinyeta’ –una taxa per a vehicles pesants que circulin per l’Eix Transversal-, i també es creen o modifiquen impostos com els de patrimoni, hidrocarburs i transmissions patrimonials, entre altres”.

El Punt Avui –l’únic rotatiu que no destaca el tema en portada- encara és pitjor i es limita a publicar un teletip de l’ACN centrat en les diferents posicions parlamentàries on l’única dada que hi apareix és quan explica que “l’oposició ha retret els 2.300 milions d’euros que el govern preveu en privatitzacions”.

 

La Vanguardia és l’únic diari que no vincula directament consulta i pressupostos a la portada, encara que assegura misteriosament que aquests són “el darrer pressupost d’ajustos”. Ja a l’article interior, les úniques precisions comptables es refereixen a les previsions d’ingressos de 2.294 milions per concessions i privatitzacions sense concretar.

Finalment l’Ara sí explica una mica millor les tendències dels nous pressupostos –“consoliden aquelles [retallades] a les quals els republicans s’havien oposat fins no fa tant i que ho fan basant-se en unes privatitzacions i venda de patrimoni per valor de 2.318 milions que no s’explica d’on sortiran”- però la seva anàlisi se centra pràcticament en la relació CiU-ERC i l’horitzó del 9-N i, sobretot, els fa servir per parlar d’una “nova majoria” que no queda clar quina és, ja que el suport als pressupostos –70 diputats- queda lluny dels 90 del suport a la consulta.

 

Però un cop llegits els quatre diaris segueix sent impossible saber quines són les principals partides pressupostàries, quan es destinarà, per exemple, a sanitat, educació o a pagament del deute.