Periodisme i ‘partitocràcia’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Vivim una època en la qual costa donar versemblança a la realitat. I els periodistes, que en som observadors, ho sabem prou. Ara bé, la constatació d’aquesta dificultat no ens eximeix en cap cas de la responsabilitat de donar credibilitat a la nostra tasca professional.

Són moltes les servituds que arrossega el sector. I malgrat que la conjuntura actual fa pensar que alguns d’aquests lligams s’han trencat i cerquen ara nous amarratges on agafar-se per tornar a donar solidesa als projectes periodístics, tot apunta que hi ha dependències que costaran de superar.

Si no, com pot ser que part dels organismes públics que diuen vetllar pels mitjans o per la pluralitat informativa estiguin ocupats per periodistes que anteposen els interessos dels partits al compromís professional? I encara més, com pot ser que aquests professionals de la comunicació ocupin simultàniament càrrecs importants dins d’un partit?

La gestió d’alguns d’aquests organismes públics de mitjans és certament poc transparent. Els seus membres són escollits a dit pels mateixos partits, i són poc nombrosos els que opten per encarregar la tasca a professionals qualificats per al càrrec. La majoria de formacions polítiques aprofiten els llocs de què disposen per compensar greuges.

El lligam d’aquests organismes amb el sistema de partits és tan estret que acaben reproduint les dinàmiques pròpies de la partitocràcia, relegant a un segon terme la veritable vocació de l’ens. Els pocs periodistes que lluiten per capgirar aquestes rutines des de dins o bé en surten esgotats o bé acaben sent arraconats. I, mentrestant, els qui ens ho mirem des de fora qüestionem raonablement el sentit de totes aquestes estructures que, lluny d’oferir garanties de qualitat informativa, contribueixen al desprestigi del sector.

Atesos aquests casos, la pregunta inevitable és com s’ha arribat a aquesta instrumentalització política del periodisme en el si d’alguns organismes públics. Ha estat per falta d’ètica dels professionals o per una concepció errònia del periodisme per part de la classe política? Segurament totes dues coses. Perquè si bé és legítim i convenient que aquests càrrecs els ocupin professionals del sector –i és inherent a la condició d’homo politicus que aquests simpatitzin amb determinades posicions polítiques–, és important que el periodista no renunciï mai al compromís professional. De la mateixa manera que els partits haurien de tenir sempre present que els organismes públics no han estat creats per satisfer els interessos de les formacions polítiques, sinó per prestar un servei a la societat.

No oblidem que aquest també és el deure del periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.