Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Foto: @jordicabezas

Ahir més d’un miler de persones van omplir de gom a gom la plaça Manises de València –on es troba la seu de la Generalitat- per exigir la reobertura de RàdioTelevisió Valenciana, just quan s’acomplien dos mesos del seu tancament, i el retorn de les emissions dels canals de la CCMA, en particular Catalunya Ràdio, desconnectada la setmana passada, però també TV3 i la resta de ràdios i televisions.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La concentració, amb el lema conjunt de “volem mitjans en la nostra llengua”, va ser convocada pel Comitè d’Empresa de RTVV, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians; i va servir per unir dues reivindicacions que alguns voldrien confrontades: l’existència d’uns potents mitjans públics valencians per una banda i la recepció dels mitjans de Catalunya per l’altra.

A més, en les intervencions van participar portaveus d’altres moviments i col·lectius, com la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, la Coordinadora Feminista pel Dret a Decidir o el Sindicat d’Estudiants, pel que la mobilització va superar els marcs estrictes de la defensa dels mitjans de comunicació públics o de la llengua per convertir-se en un clam contra l’actual Govern valencià. De fet, el crit més repetit va ser “Fabra dimissió”.

El País Valencià es troba en una situació social explosiva. Amb un atur del 28%, una Generalitat en fallida, escanyada financerament i incapaç de reduir el dèficit als límits imposats –pel que es preveuen noves retallades,- una cascada de processos judicials per corrupció i un Govern paralitzat i centrat únicament a trobar el talp que està filtrant factures i contractes directament del departament de Presidència.

Tot i això, fins el tancament de RTVV, no s’havien produït protestes massives en els darrers dos anys –excepte casos puntuals com les de la comunitat educativa contra la Llei Wert,- quan el 15M va fer els últims espeternecs i la darrera vaga general.

Ara, però, la situació podria fer un tomb. Contra tot pronòstic, dos mesos després del tancament de RTVV no sembla que la mobilització dels seus treballadors estigui en declivi. La seva persecució de Fabra per tots els pobles de la geografia valenciana –l’últim a Alcoi dilluns passat–  s’està convertint en un malson pel president, que veu com no pot sortir al carrer sense ser xiulat i escridassat en unes concentracions semiespontànies a les que se suma tot tipus de gent amb l’objectiu comú de demanar-ne la dimissió. I a aquestes se li sumen accions anònimes però cada cop més contundents, com “l’escratxe” patit per l’ex-director de RTVV i imputat pel cas Gürtel, Pedro García.

Els aliats del Govern es redueixen ràpidament mentre al camp de l’oposició –o almenys del no suport- hi arriben contínuament col·lectius tradicionalment propers al PP. Tres casos recents com a exemple: Els crits de Fabra dimissió van ser fàcilment audibles en la darrera assemblea d’accionistes del València Club de Futbol, les associacions empresarials demanen més contundència en la millora del finançament i l’aplicació del repagament en el serveis a la dependència preocupa especialment als alcaldes popularistes. L’única bona notícia en setmanes ha estat la cessió de Madrid de reduir l’IVA de falles i fogueres del 21 al 10%.

La situació comença a assemblar-se a la que es vivia fa un any a les Balears. Llavors, una sèrie de col·lectius socials a priori divergents van anar coincidint en la seva oposició a les polítiques autonòmiques i José Ramón Bauzá va començar a ser rebut amb xiulades i escridassades cada cop que visitava un poble. Mesos després el moviment cristal·litzaria en la vaga indefinida dels docents de setembre i l’imponent suport social que rebria, que deixaria el Govern illenc absolutament aïllat socialment.

Encara és d’hora per saber si l’actual cicle de protesta es mantindrà i s’estendrà o s’anirà diluint tal com ha passat anteriorment. Naturalment, si no hi ha més sectors que se sumin a les mobilitzacions, els treballadors de RTVV no podran mantenir el seu pols en solitari contra Fabra, però és evident que, ara per ara, podrien convertir-se en l’espoleta que fes esclatar la bomba social.