Fem camí: creem els nostres propis mitjans

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si l’any passat va ser negre per a molts mitjans de comunicació i per a molts periodistes que hi treballàvem, aquest any nou no ha començat pas gaire millor. El 2014 arribava amb una notícia agre: el tancament, el passat 21 de gener, de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià a causa d’un expedient sancionador que el govern espanyol va obrir a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per tal d’obligar-la a cessar les emissions.

Amb aquest cop de gràcia, el PP ha aconseguit deixar el País Valencià sense cap ràdio ni televisió públiques en llengua catalana: en concret, ha tancat els quatre canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i el Club Súper 3), els canals i emissores de Ràdio Televisió Valenciana (Canal 9, 24/Nou, Ràdio 9 i Sí Ràdio), i finalment Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sis canals de televisió i quatre de ràdio sense els quals s’empobreix encara més el panorama comunicatiu del sud dels Països Catalans, ja prou maltractat, i es deixa els valencians només amb oferta comunicativa generalista en castellà. Un atemptat que segons ACPV deixa el País Valencià “en una situació d’emergència lingüística i informativa” i que, a jutjar pel conjunt de polítiques del PP arreu dels Països Catalans, té caràcter de genocidi lingüístic i cultural encobert.

De tot plegat en podem extreure diverses lliçons. Però més enllà de les lliçons de caire polític -com seria la necessitat urgent de desfer-se d’aquests partits que constitueixen un vertader enemic per al poble català- em vull fixar en les lliçons que ens reporta en el terreny comunicatiu.

Des del meu punt de vista, el maltractament que patim els periodistes ens mostra que el camí a seguir és justament fer el nostre, de camí. O intentar-ho. Pots batallar en terreny hostil, però fins quan? En benefici de qui? I, sobretot, a canvi de què? Te les has fet mai aquestes preguntes? Has pensat en tot el que perds (personalment i professionalment) per culpa de la precarietat? Sabies que el rendiment augmenta quan treballes en llibertat? I que bé que t’arribes a sentir? I que qui hi surt guanyant a més de tu i el teu ofici són els ciutadans? No és per a ells, que treballes? Pensa-hi. Batalla i no llencis la tovallola, però reflexiona-hi.

Construïm. Creem els nostres propis espais, sense un superior que t’obligui a parlar bé d’aquell empresari o a eludir certs temes incòmodes (o a tractar-los superficialment, que encara és pitjor! Quin engany a la gent…) per a no fer enfadar un anunciant o un polític. Forgem i reforcem els nostres propis mitjans de comunicació, aquells que tenen ben clar que l’espai comunicatiu català passa per informar des de i per al conjunt de la nació, aquells que informen en llengua catalana i que no estan sotmesos a cap interès que no sigui el de servir als ciutadans.

Per això amb aquestes ratlles vull celebrar la presentació d’un projecte de ràdio nacional molt engrescador, que ens necessita a tots per tal d’esdevenir una realitat. Un nou mitjà, de caràcter popular, que es crea amb l’ànim d’abraçar totes les comarques dels Països Catalans i donar una oportunitat

Es tracta d’un projecte molt ambiciós que necessita la col·laboració de molta gent per poder informar com cal del Rosselló al Baix Segura i del Baix Cinca a Menorca. Mireu si és ambiciós que ja compta amb un centenar de col·laboradors que si tot va bé informaran del que passi a tot el territori, amb equitat, sense preferències ni centralismes (el primer estudi d’enregistrament i producció serà a Reus). Corresponsals acomiadats de Catalunya Ràdio, a què espereu?

Però perquè tot això sigui possible, i perquè finalment puguem tenir i beneficiar-nos d’un mitjà realment lliure, fa falta l’esforç de tothom. No podem criticar o denunciar la manipulació informativa dels grans mitjans si llavors no estem disposats a pagar per aquells que estiguin realment deslligats de qualsevol interès que no sigui el de servir a la gent. Són dos euros al mes els que demana aquest projecte per començar de debò.

Com diu el periodista Sergi Franch, un dels impulsors d’aquest projecte, l’objectiu és crear “un teixit de veus que doni ressò a tot allò que passa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; que realitzi un anàlisi crític, estructural i en profunditat d’allò que ens marca el nostre dia a dia; i sobretot, que ompli un buit comunicatiu en l’àmbit del periodisme popular”. I en aquest context, apunta, la ràdio, “lluny de quedar-se enrere en el panorama comunicatiu, gràcies a la seva instantaneïtat –i amb l’aparició de les noves tecnologies i les xarxes socials-, esdevé un instrument comunicatiu més necessari que mai en el context actual, marcat per la saturació d’informació i el ritme frenètic”.

Per això és important que tot aquell que cregui en el periodisme lliure i popular es faci subscriptor d’una ràdio que aspira a ser plural, cooperativa, rigorosa, innovadora, crítica i participativa i que intentarà posar el micròfon a aquells temes i aquelles realitats que no troben espai als grans mitjans (us imagineu una emissora que parli de cultura popular, d’economia solidària, de realitats locals que no estiguin explicades des de Barcelona o de successos mundials sense el biaix occidental?). I si parlo d’aquesta ràdio també puc parlar de tots aquells mitjans que necessiten de les subscripcions per subsistir. La Directa, Llibertat.cat, L’Accent, etc. són espais que fan molts esforços per tirar endavant, sovint voluntariosament, i que per tant sense les subscripcions no sobreviurien. Fem camí: apostem per unir esforços i deixar de ser l’alternativa dels mitjans majoritaris. Crec molt humilment que la nova ràdio vol fer un pas en aquesta direcció.

Si tot va bé, per primera vegada tindrem una emissora de ràdio on hi apareixeran desenes de veus, cadascuna d’ella amb un accent diferent; el de les comarques que formen el país. Us convido a entrar a la pàgina web i a descarregar-vos el dossier explicatiu del projecte per a fer-vos-en una idea. Aquesta és una ràdio que tot just s’acaba de presentar i que encara li queda molt camí per recórrer, però entre tots podem aconseguir que pugui professionalitzar-se i emetre amb garanties. Sens dubte, serà una gran notícia per al periodisme del nostre país.

[Aquest nou projecte de ràdio acaba d’iniciar la campanya per donar-se a conèixer. Col·labora-hi difonent les etiquetes #Amunt i #2almes i segueix-los a Twitter (@laradiopuntcat) i a Facebook (laradiopuntcat)].

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.