Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Toni Cruanyes, al Telenotícies Vespre d’ahir dimarts, va dedicar 32 segons del final de l’informatiu a explicar el conflicte entre la direcció de TV3 i els representants dels treballadors. Ho feia d’aquesta manera:

“Avui un grup de treballadors de TV3 fa 9 hores que s’han concentrat i han estat concentrats davant de la porta del despatx on s’ha reunit el president de la CCCMA, Brauli Duart, i la resta de la direcció. Els directius han estat retinguts per aquests treballadors, tot i que el comitè d’empresa ha facilitat fa una estona la sortida de la majoria. Durant totes aquestes hores han estat davant de la porta i han anat repetint consignes. La reivindicació dels treballadors és que es prorrogui l’actual conveni de l’empresa i que es reprenguin les negociacions”.

Per les xarxes socials van ploure les crítiques per la brevetat i enfocament de la informació que havia donat Cruanyes, i el presentador es va defensar assegurant que el text estava pactat entre la direcció, el comitè d’empresa i el comitè professional.

Però aquest matí el Comitè Professional ha presentat la seva dimissió en bloc perquè està “en total desacord en la valoració que es va fer de la notícia, en el seu tractament i que se situés al comiat del Telenotícies”, i ha presentat la dimissió en bloc. Al text fet públic, denuncien “l’opacitat informativa imposada per la direcció de TV3 a l’hora d’explicar el conflicte que es va viure dins les instal·lacions de la televisió”. I lamenten “la falta de debat sobre la cobertura del conflicte a les reunions dels Telenotícies i que per avui no estigui previst informar-ne més”. Finalment, exigeixen que “avui s’emeti una informació completa que reculli l’opinió de totes les parts i sense ingerències de la direcció en la seva elaboració. Ho exigim com a deure professional dels periodistes i, sobretot, com a dret que té l’audiència de la televisió pública a estar ben informats”.

Al comunicat del Comitè Professional, a més, critiquen que “tots els mitjans de comunicació se’n van fer ressò i, en canvi, els Telenotícies, el 324 i el 324.cat només van oferir una informació dictada per la direcció que no responia a criteris professionals”. Precisament, al llarg de les 12 hores en què la direcció va estar tancada al despatx i que va durar la protesta dels treballadors per aconseguir reprendre les converses, qui va voler saber què estava passant va haver de recórrer a altres mitjans de comunicació, perquè la mateixa cadena no n’informava.

El cert és que el mateix Telenotícies, quan ha d’informar sobre conflictes en empreses de les dimensions de la cadena pública, amb milers de treballadors, li dóna una major cobertura i no ho relega a una nota al final de l’informatiu.

Com explicar un conflicte del propi mitjà?

No és la primera vegada que es generen discrepàncies a l’entorn de com ha d’informar un mitjà dels conflictes interns que pugui tenir (conflictes laborals, incertesa sobre els accionistes, relleus a la direcció, etc.). I és que aquest és un assumpte sempre delicat, on la frontera entre la informació, el safareig i el mirar-se el melic és difusa i trobar el to adequat i discernir o assenyalar responsabilitats en moments d’inestabilitat interna és extremadament complex. Això fa que s’opti sovint per callar o passar-hi de puntetes, escenari idoni per a la multiplicació de rumorologia.

Precisament, abans d’ahir, dilluns 3 de febrer, el diari lleidatà La Mañana explicava a l’editorial que ha fet un canvi en la direcció del rotatiu arran de l’entrada dels nous propietaris. Ha estat la culminació, per ara, d’un llarg procés en què hi ha hagut vagues de part dels treballadors i molts rumors a la capital de ponent sobre el futur incert d’aquesta capçalera històrica. Però des de les pàgines de La Mañana no s’ha informat mai dels problemes econòmics que travessava, de les protestes de la plantilla o dels compradors interessats.

D’una dimensió diferent són els relleus al capdavant dels mitjans, però sovint resulta que els propis rotatius, ràdios o televisions són els darrers en informar-ne. Per exemple, la sortida de Pedro J. Ramírez del capdavant de la direcció d’El Mundo, que es va fer pública el passat 30 de gener, era un fet que ja havien publicat uns dies abans altres mitjans. I el mateix controvertit periodista havia especulat en diverses ocasions que podia passar, però fins que els propietaris ho van fer públic, a les pàgines del rotatiu espanyol no se’n va parlar. O en el cas del relleu a la direcció de La Vanguardia, el passat mes de desembre, la notícia va córrer més que els Godó i la majoria de diaris barcelonins van anunciar, a través d’una informació de l’ACN, el canvi de José Antich per Màrius Carol abans que el mateix rotatiu ho fes públic.