Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Durant els propers dies el jutjat de primera instància número 12 de València haurà de decidir si tanca cautelarment, a l’espera de judici, la web Calatravatelaclava.com. Però la posició del fiscal, que s’ha oposat al tancament provisional, fa preveure que l’arquitecte Santiago Calatrava ho té molt difícil per aconseguir silenciar aquesta pàgina d’internet creada per EUPV (Esquerra Unida del País Valencià).

A la pàgina principal d’aquesta web hi ha un gran titular: “Santiago Calatrava. Proyectos ruinosos y facturas sin IVA”, i l’avantítol: “Aquesta és la web que Calatrava no vol que veges”. El contingut és bàsicament un recull de premsa ordenat per temes de projectes de l’arquitecte que han tingut problemes, han generat polèmica o que estan relacionats amb malversació de fons.

Els advocats de Calatrava han presentat la denúncia perquè entenen que la web fa “mofa” de l’arquitecte i li dóna un tracte “injuriós” i “vexatori”. I demanen que es tanqui abans del judici de manera cautelar. Per la seva banda, els advocats d’EUPV demanen que no s’actuï sobre la web fins que no es resolgui el cas. El fiscal ha donat la raó als segons, perquè considera que clausurar la web ara aniria contra l’article 728.1 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

Carlos Alonso, advocat expert en regulació de les telecomunicacions i internet, explica que la decisió del jutge en la fase cautelar ofereix molts indicis del que acabarà succeïnt. Així, considera que si la Fiscalia en el cas de Calatravatelaclava s’ha negat a la suspensió cautelar, és molt probable que el jutge li doni la raó i que aquest sigui el criteri que s’acabi imposant respecte el fons de la qüestió.

L’advocat afegeix que per tancar una web cal que ho decideixi un jutge perquè en la majoria dels casos s’exerceix un dret fonamental com, en aquest cas, el dret a la llibertat d’informació. Tot i això, la Llei contempla que l’administració pugui intervenir en casos molt clars en què no s’exerceixen drets fonamentals. I en posa un exemple: si algú es posés a vendre sang o òrgans per internet, no caldria esperar a la decisió d’un jutge, sinó que es podria dictar el tancament per part de les autoritats competents en la matèria.

Pel que fa a pàgines web de caràcter bàsicament informatiu, Alonso explica que a l’Estat espanyol no se n’ha tancat cap pels motius que al·lega l’arquitecte. L’única manera que té Santiago Calatrava perquè un jutge tanqui la web impulsada per EUPV és demostrar que conté injúries i calúmnies, però Alonso destaca que si bàsicament la pàgina és un recull de notícies de premsa, ho té francament difícil. Perquè, a més, en els conflictes entre llibertat a la informació i dret al honor acostuma a prevaldre el dret a la llibertat d’informació.