Ens estem disparant al peu…

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El procés està trasbalsant moltes dinàmiques, també la informativa. I com a darrer exemple, l’anomenada “Declaració de Barcelona” en què “60 directius, la majoria alemanys apugen el to de rebuig a la secessió”. Aquest és un dels titulars que sortia a les portades del quiosc d’aquest dimecres.

Els mitjans que més espai li atorgaven eren, com és previsible, els de Madrid, però també hi queien els de Barcelona. I dic queien perquè resulta que, si grataves una mica, descobries que la seixantena de directius parlaven a títol personal. Descobries també que el portaveu de l’esmentada “declaració”, l’Albert Peters, és un empresari que va participar en la darrera campanya electoral del PP i que, a més, està en contacte permanent amb la Moncloa. Descobries també, que les principals empreses on treballen els esmentats directius es desmarquen públicament de l’esmentada “declaració”. I descobries també que, ja que estem en clau alemanya, el think tank que assessora el govern de Merkel, l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional, ja va fer un comunicat oficial l’any passat en què deixaven clara la seva posició a través del document “Catalunya en el camí cap a la independència?”. Un document que diu tot el contrari del que diuen els directius alemanys a títol personal.

Però, quantes portades va ocupar el document del think tank governamental? Cap. Quantes portades van ocupar les empreses alemanyes desmentint els directius que parlen a títol personal? Cap. Això és criteri periodístic?

Seguint aquesta mateixa línia, quan el president de la Cambra de Comerç dels EUA, Jaume Malet, va aparèixer a Catalunya Ràdio advertint que la independència suposaria la fugida de les empreses nord-americanes de Catalunya, vam poder escoltar-lo i llegir-lo a tots els mitjans de comunicació. En canvi, quan uns dies després, l’ambaixador nord-americà en persona, James Costos, desmentia públicament Malet, els mitjans madrilenys amagaven el cap sota l’ala tot xiulant, mentre els catalans l’escoltaven una mica acotats.

Són dos casos que evidencien com la potència dels altaveus està guanyant la partida al criteri periodístic. És a dir, que les portades cada cop tenen menys a veure amb el criteri periodístic basat en el rigor, el contrast, l’esperit crític i la independència, i van més a roda del qui crida més, del qui la diu més grossa i del qui sacseja més. I, ara i aquí, qui crida més, la diu més grossa i sacseja més és sempre l’Estat i, per contagi, tots els mitjans hispanocèntrics, que són tots els que tenen la seu a Madrid i alguns dels que la tenen a Barcelona. I això és, ras i curt, periodisme de trinxera, que té molt de trinxera i poc de periodisme. És a dir, un autèntic tret al peu de la professió!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.