Brots tendres en l’erm televisiu

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Com a persona que ha viscut de ben a prop els últims quinze anys de la televisió de proximitat a Catalunya, l’anunci de la posada en marxa, ben aviat, d’El Punt-Avui TV utilitzant les concessions de TDT local que fins ara tenia Canal Català, em provoca una sensació agredolça.

D’una banda, com a projecte d’àmbit nacional, em sembla una aposta valenta i engrescadora d’un dels grups comunicatius del país que té més clar el seu àmbit mental de referència i que ha sabut al llarg de la seva trajectòria conjugar millor la proximitat (no oblidem que El Punt va néixer com a diari de les comarques gironines) amb la defensa ferma de la nostra nació sencera, la que no s’acaba ni al riu Sénia ni a la serra de les Alberes.

Si algú pot fer una televisió “nacionalment centrada”, que, quan digui “el nostre país”, no hi hagi cap dubte de quin país es tracta, o que sàpiga explicar que qui ha guanyat una medalla olímpica és un duatleta nord-català, no pas francès, si algú pot començar a trencar certs complexos arrelats en la nostra pràctica periodística, aquest algú és la gent d’El Punt-Avui.

En aquests moments, absolutament crucials per al futur dels catalans, és importantíssim comptar amb un mitjà televisiu de gran abast que es cregui de veritat el pas que estem a punt de fer com a col·lectivitat, res de mitges tintes i de voler tenir un peu dins i un altre fora. Per part meva, doncs, tota la simpatia d’entrada per a aquesta iniciativa d’Hermes Comunicacions, editora d’El Punt-Avui, amb l’empresari gironí Joaquim Vidal al capdavant.

En aquest sentit de suport a un procés social i polític complex, com és el d’un país que vol un estat propi, TV3 ha fet i fa molt bona feina, però el seu caràcter públic sovint l’obliga a adoptar certes precaucions exasperants, com els “equilibris” forçats en les tertúlies que l’únic que fan es donar veu a personatges indecentment demagogs i anti-catalans. Malauradament, amb 8TV –l’única televisió privada que té llicència d’àmbit autonòmic, fins ara-, no hi podem comptar, essent part del grup comunicatiu que és.

En qualsevol cas, farà bé El Punt-Avui de no intentar copiar la pretensió de ser “la tele independentista”, és a dir, “el contrari que Intereconomia TV”, que els responsables de Canal Català van vendre el darrer any, una idea que, si bé a algú li va fer gràcia d’entrada, parant-te una mica a pensar-hi, veus que és del tot contrària als interessos de l’independentisme. No ens cal una emissora militantment independentista, ens cal una tele nacionalment centrada, que és molt diferent.

Deixeu-me dir que la trajectòria de Canal Català, des que va fundar-se, uns mesos abans del concurs de les llicències de TDT l’estiu del 2006, com a agrupació de diferents televisions locals, fins que ha arribat a l’acord de llogar-les a El Punt-Avui, ha estat ben desconcertant. Ni en la imatge corporativa ni en els programes-estrella ni en l’estil de cadena no ha trobat mai un fil conductor que li permetés fer-se un forat en les preferències dels telespectadors. Ha optat massa sovint per la tele xavacana i cridanera, ha permès massa espais brossa, massa tarots i tele-botigues per sobreviure, que no han fet res més que anar deteriorant la seva imatge inicial de projecte nascut des de la base per buscar sinergies a escala catalana.

Deia al principi això de la sensació agredolça perquè finalment les 12 llicències que va obtenir Canal Català en el concurs esmentat no serviran, amb el vist-i-plau del Consell Audiovisual de Catalunya, per fer televisió de proximitat –que tampoc és que en fessin gaire ara-, sinó per fer una emissora d’àmbit nacional. Almenys això és el que van declarar els responsables d’El Punt-Avui abans d’ahir a Mèdia.cat. I això, en un sector ja tan enfonsat i amenaçat de mort com és l’audiovisual de proximitat, és una mala notícia més. Quin fracàs més absolut -de tothom, partits, institucions, empreses audiovisuals, professionals del sector…- ha acabat sent això de la TDT-local a Catalunya!

Cal dir que entenc la decisió del CAC de permetre el lloguer de les llicències, perquè és preferible que algú les gestioni i en faci un ús, encara que sigui ignorant del tot les exigències del concurs que les van fer possible, que no pas que les tornin i, per tant, deixin d’emetre, com ha passat ja en d’altres casos. Si hi ha algú disposat a invertir diners, des del sector privat, per contrarrestar l’allau de canals que ens bombardegen tot el dia en castellà des de tots els racons de l’espai radiolèctric, benvingut sigui.

Amb l’aposta d’El Punt-Avui per la televisió, encara que d’entrada sembli modesta, el nostre ecosistema comunicatiu sempre serà més ric, divers i sostenible que no era fins ara. Esperem que aquest brot tendre acabi essent un arbre frondós malgrat estar en un paisatge tan erm.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.