Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La tragèdia de Ceuta en la que el 5 de febrer van morir 15 immigrants quan tractaven d’arribar a territori espanyol ha estat també una tragèdia mediàtica. El corrent principal dels mitjans ha estat donar per bona la versió de ministeri espanyol de l’Interior, a pesar que aquesta ha canviat fins a cinc vegades i que les seves mentides i contradiccions s’han fet paleses un i altre cop. I això a l’espera que la publicació de la versió completa del vídeo de la Guàrdia Civil permeti aclarir definitivament els fets reals.

Només alguns mitjans digitals com El Diario han optat per investigar el cas de forma independent i n’han fet un seguiment continuat. Alguns altres –com El Periódico– han inclòs en la seva cobertura, a més de la versió ministerial, els relats de testimonis i ONG. Però la majoria ni tan sols això. Un seguiment del tractament dels diaris impresos a Barcelona durant aquests dies pel blog Anàlisi de l’actualitat destaca la dependència total dels comunicats oficials per part de l’Ara i El Punt Avui i un cert matís molt limitat a La Vanguardia.

Però després de gairebé dues setmanes de mentides sembla que n’hi ha que no n’han tingut prou per posar en quarantena les filtracions provinents d’Interior. Avui El País publica en portada que “30.000 subsaharians preparen el salt a Europa per Ceuta i Melilla”. Ja a l’interior, l’extens reportatge està redactat exclusivament en base a “fonts policials” i “informes d’intel·ligència”, sense cap versió alternativa independent.

En el text es parla de les entrades d’immigrants com “allaus” i “tumults” amb “potencial desestabilitzador” i de “creació d’alarma social”. Fins i tot s’arriba a descriure a Ceuta i Melilla com ciutats “assetjades”. L’únic suposat responsable de la situació són unes màfies “ben organitzades i estructurades”, encara que de forma contradictòria es reconeix que els salts de les tanques no estan organitzades per aquestes. Tot i que el text recorda dues vegades els 15 morts de la platja del Tarajal, en cap moment se cita els intents d’ocultació i manipulació dels fets per les mateixes fonts que ara filtren els informes en els que es basa el reportatge.

El mateix diari té una forma molt diferent d’enfocar els temes migratoris, segons si parla de subsaharians que volen venir a Europa o de ciutadans espanyols que marxen cap altres parts del món, als qui recentment va dedicar una sèrie de reportatges –als que anomena “expatriats” i no “emigrants”- que incloïen consells legals per aconseguir la residència fins i tot si havien entrat de forma irregular.