Tots contra Google

La nova llei de propietat intel·lectual, que pretén legislar també sobre pirateria, còpies privades i els drets d’autoria aprovada pel Consell de Ministres del Govern espanyol va ser rebuda a tota pàgina i va obrir els informatius televisius i radiofònics dels mitjans tradicionals. Entre aquests mitjans, els que més han aplaudit la mesura fa temps que esperen un miracle per sortir de la crisi econòmica i identitària en què es troben immersos.

Això no vol dir que a Internet tot s’hi val, i molt menys que Google ens salvarà de tots els mals. Però, davant el nou escenari la resposta mai pot ser la prohibició, un cànon, una multa o un impost. La solució és participar-hi i avançar-se als esdeveniments, i si no es pot, plegar i deixar pas a les noves formes de comunicació.

Preservar el quart poder. Entenem per mitjans tradicionals els que tenen els orígens en la societat industrial de masses: premsa, ràdio i televisió, amb els seus portals web i plataformes incloses, des d’on només són capaços de repicar i recrear els mateixos continguts impresos o audiovisuals a la xarxa. I és que no es pot perdre de vista que aquest mitjà en expansió que es repensa cada dia, està fent trontollar la professió, les rutines i els productes periodístics. De manera que la publicació i la circulació de continguts a Internet està donant nous sentits a la societat digital, la qual pren nous valors i va adoptant noves formes d’expressió de l’opinió pública.

Alternatives a la producció i distribució de la cultura. Internet ha canviat la manera de crear i difondre llibres, música o cinema. Tot i que aquests continguts culturals continuen essencialment sent els mateixos, han sabut evolucionar al ritme que ho fa la societat en xarxa. I les empreses tradicionals del sector s’han reconvertit per aprofitar i reinventar com els produeixen i distribueixen. És el que, des de l’eclosió de les xarxes socials, anomenem “compartir”, encara que algú vulgui posar l’èmfasi en la “còpia” o el “pirateig”. El cas és que Spotify o iTunes ha canviat la manera d’entendre la música, Filmin o Series.ly també són exemples d’accés al cinema o les sèries televisives.

Els nous mitjans de comunicació. En la societat digital, les notícies flueixen a la màxima velocitat possible, a la vegada que es produeixen. Però, la veritable novetat és que les persones no només estan interessades a rebre continguts periodístics, sinó que, ara com mai, estan capacitades per a rebre’ls, contrastar-los i, finalment, compartir-los en múltiples direccions, participant en un procés de comunicació ric i dinàmic, amb múltiples i canviants centres de discussió. I sembla ser que això xoca de ple amb els interessos dels grups mediàtics més tradicionals, que veuen com se’ls escapa la capacitat d’incidir en la política i la societat actual.

Les regles del joc han canviat. Aquest nou context de producció, distribució i consum dels continguts culturals o periodístics no té res a veure amb el model industrial que els va originar. Fins i tot, el mateix concepte de contingut ha canviat, tant que la producció que l’origina també està dins de la xarxa que el reprodueix i difon. Arribats a aquest punt, els interessos dels grans grups de comunicació que estan aplaudint la mesura del Govern espanyol xoquen de ple amb les possibilitats d’Internet i, tard o d’hora, aconseguiran la desconnexió definitiva. I no serà Google qui els arraconi, serà la nova ciutadania, els usuaris que amb el seu ús estan revolucionant la xarxa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.