La veritat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Coincideixen a les llibreries aquests dies dos volums de títol gairebé idèntic, escrits tots dos per periodistes, sobre dos casos encara no resolts: JFK i Salvador Puig Antich. Casos oberts, en diuen, i tots dos estan farcits de bales màgiques i de racons foscos que la història (ni el periodisme) encara no ha solucionat. Els treballs de Philip Shenon i Jordi Panyella -cadascú en la seva corresponent latitud, que ningú s’esveri-, posen els periodistes davant del mirall, a la recerca de la veritat impossible, en l’intent de desenredar fets i papers plens d’interessos, de silencis i de voluntats. Seguim, doncs, a la recerca de la veritat.

La veritat. Quan encara bramen les xarxes socials per l’exercici de política-ficció que ahir va fer Jordi Évole sobre el 23-F, un altre dels grans temes inescrutats del nostre temps, l’espectador maximalista, el públic que exigeix al periodisme una transparència que no li demana a cap altra professió es fot de cops contra la paret perquè li expliquin la veritat. I no. La veritat no arribarà. Perquè sempre hi haurà algú que preferirà callar o sempre hi haurà un govern que tindrà un document classificat. De vegades, però, la recerca és tan senzilla com comptar els dies que falten perquè aquell paper es desclassifiqui.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El més important de la recerca de la veritat no és trobar-la sinó certificar que el periodisme d’investigació existeix, i que no hi ha expressió més covarda que la crítica gratuïta i de sofà davant de la incapacitat de moure un dit. “No hi investigació, sinó filtració interessada de dossiers”, solem escoltar. Doncs no. Encara hi ha rates de biblioteca i d’hemeroteca que busquen i troben fils pendents de la història, i que tot plegat agafa forma de llibre o de programa de televisió. No hi ha veritat, sí hi ha investigació, que és el que més se li acosta i pel que val la pena pagar. Que per al dia a dia, ja tenim Twitter.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.