La veritat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Coincideixen a les llibreries aquests dies dos volums de títol gairebé idèntic, escrits tots dos per periodistes, sobre dos casos encara no resolts: JFK i Salvador Puig Antich. Casos oberts, en diuen, i tots dos estan farcits de bales màgiques i de racons foscos que la història (ni el periodisme) encara no ha solucionat. Els treballs de Philip Shenon i Jordi Panyella -cadascú en la seva corresponent latitud, que ningú s’esveri-, posen els periodistes davant del mirall, a la recerca de la veritat impossible, en l’intent de desenredar fets i papers plens d’interessos, de silencis i de voluntats. Seguim, doncs, a la recerca de la veritat.

La veritat. Quan encara bramen les xarxes socials per l’exercici de política-ficció que ahir va fer Jordi Évole sobre el 23-F, un altre dels grans temes inescrutats del nostre temps, l’espectador maximalista, el públic que exigeix al periodisme una transparència que no li demana a cap altra professió es fot de cops contra la paret perquè li expliquin la veritat. I no. La veritat no arribarà. Perquè sempre hi haurà algú que preferirà callar o sempre hi haurà un govern que tindrà un document classificat. De vegades, però, la recerca és tan senzilla com comptar els dies que falten perquè aquell paper es desclassifiqui.

El més important de la recerca de la veritat no és trobar-la sinó certificar que el periodisme d’investigació existeix, i que no hi ha expressió més covarda que la crítica gratuïta i de sofà davant de la incapacitat de moure un dit. “No hi investigació, sinó filtració interessada de dossiers”, solem escoltar. Doncs no. Encara hi ha rates de biblioteca i d’hemeroteca que busquen i troben fils pendents de la història, i que tot plegat agafa forma de llibre o de programa de televisió. No hi ha veritat, sí hi ha investigació, que és el que més se li acosta i pel que val la pena pagar. Que per al dia a dia, ja tenim Twitter.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.