Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Divendres passat l’agència EFE celebrava a Burgos, ciutat on va néixer, el 75è aniversari del seu primer teletip amb el descobriment d’una placa en la seva primera seu i la inauguració d’una exposició fotogràfica. EFE ho va explicar en dos teletips (1 i 2) on es destaca que el que va néixer com una “petita agència local” nascuda a Burgos, “encara que ràpidament es traslladaria a Madrid” i que avui és “la primera en castellà i la quarta del món”. També s’explica que EFE era “una empresa privada participada per altres mitjans” i que el seu nom està motivat perquè “l’agència va néixer fruït d’altres tres agències preexistents i va prendre el seu nom actual per que les tres tenien la lletra efa en les seves denominacions”.

Aquesta tesi podria fer pensar que EFE és el resultat de l’esforç d’algun empresari burgalès de la comunicació, però la realitat és força allunyada d’aquesta idea. El principal fundador de l’agència –al qual no se cita en cap dels textos- no és altre que Ramón Serrano Suñer, alt dirigent del règim franquista, cunyat del mateix dictador i simpatitzant del nazisme alemany, del qui copiaria moltes de les seves tècniques de propaganda.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Les tres agències preexistents que cita el teletip oficial de la commemoració són en realitat l’Agència Fabra –fundada pel periodista català Nil Maria Fabra- i les seves predecessores: el Centre de Corresponsals i l’agència Havas –formada per capital francès- totes relacionades entre sí. Només la primera existia en el moment de la fundació de EFE i tenia una lletra efa al nom. Va ser dissolta per ordre de Serrano per tal de controlar més estretament tota la informació. De fet, preguntat Serrano, si l’agència s’anomenava així en honor a Franco, ell va respondre que ho era en honor a la Falange.

Tampoc s’explica en cap dels articles, però el lloc de creació d’EFE tampoc és cap casualitat. Burgos era llavors la capital del bàndol franquista i el seu “ràpid trasllat a Madrid” no se succeiria fins després que el 28 de març les tropes feixistes prenguessin la ciutat.

A l’article més extens, l’únic que fa referència a la situació històrica en que va néixer l’agència, es limita a dir que aquesta ho va fer “enmig d’una Espanya devastada per la Guerra Civil” i que “la història d’EFE en les dècades dels anys 40 i 50 corre paral·lela a la del règim de Francisco Franco”. Pel que fa a aquest primer teletip, EFE no l’ha fet públic.

Encara que pugui entendre’s que una empresa eviti parlar malament d’ella mateixa, fa només cinc anys, en motiu del 70è aniversari de l’agència, el teletip difós per EFE no amagava de forma tan vergonyant els seus orígens i almenys admetia que havia estat creada per aquells que “volien garantir al franquisme una veu en el món”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019